No dic res de nou explicant que
aquesta passada edició del Trapezi ha estat la més fluixa de totes. No es pot
demanar més a una festival fet a cuita-corrents per les vacil·lacions de les
administracions públiques. Tot i així la inèrcia d’aquest festival va fer que
hi hagués molt de públic arreu, això és innegable.
La inauguració no va funcionar,
un espectacle de butxaca no pot omplir una plaça, a vegades massa gran com el
Mercadal. Els altres espectacles de carrer van tenir un nivell bastant discret,
potser amb l’excepció de les acrobàcies aèries del Marcel et ses Drôles de
femmes a la plaça Llibertat.
Els
Semblava que el Reus Racó del
Riure havia de ser un mar robat: només dos espectacles, cues desorganitzades i molta
gent que es quedava fora dels espectacles tot i haver esperat més de mitja
hora. Però a la porta del Consell Comarcal, les dues pallasses de La Boca Abierta
Compagnie
El Circ necessita diners, però
sobretot necessita voluntat. Si aquesta segona part falla s’acaba tot. La fira
del Circ no és només un magnífic aparador de al ciutat, sinó que el Trapezi, i
de retruc el COS, són patrimoni de la ciutat. La multitud de famílies reusenques que
seguia arreu les cercaviles de l’Elefant del Trapezi són la prova que aquest
festival ja ha arrelat fort dins l’imaginari reusenc com el Campanar, l’avellana
o La vicaria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada