Arran de la meva xerrada a l'Associació Joan Amades i l'Asociació Excursionista d'Etnografia, a banda del goig que algú escoltés les meves pensades, i de conèixer gent interessant, em van regalar dos llibres de Joan Amades que vaig devorar al viatge de tornada en tren.
Un d'aquest llibres va ser el número 11 de la revista Canemàs. Aquest número era un monogràfic sobre Joan Amades, i té dos articles antològics. Un és de la Josefina Roma, que posa en un pedestal a Joan Amades, el fa caure i el torna a col·locar al seu lloc. O sigui, ens explica les virtuts que se li van reconèixer en vida, després exposa el problemes metodològics de les seves recerques, i finalment relaciona aquests problemes amb la magnitud de l'obra d'Amades. O sigui que passem d'un "Ho diu l'Amades, doncs és veritat" a "Ho diu l'Amades, doncs no és cert" per acabar a "Ho diu l'Amades, deu ser veritat?". Perquè en una ombra de desenes de milers de pàgines hi ha serrells que potser no estan del tot tallats rectes, però Josefina Roma diu que les coses estan tornant al seu lloc, i que d'una mala mostra no en podem fer una regla general.
L'altra article amb el qual he xalat és l'entrevista d'Antoni Serés a Ramona Violant, la qual ens parla del seu pare Ramon Violant i Simorra. També es lamenta de la degradació i mercatilització de al universitat a causa per una banda dels pseudoprogres del PSUC i per l'altra de les polítiques neoliberals actuals. Explica apassionadament el terme tabú en l'antropologia i com aquest és vigent, ja que el tabú és el preu que es paga per traspassar una frontera, i diu que seguint l'escola de l'antropologia anglesa, diu que aquests tabús ens acompanyen des de la prehistòria i que pertanyen a un subconscient primitiu i universal.
Auca dels jocs de la mainada de la desapareguda editorial Altafulla és el comentari de Joan Amades a una auca molt popular en el seu moment, i que sembla que, curiosament, hauria estat un plagi d'una auca neerlandesa. Amades ho justifica dient que cap més auca catalana els personatges van despullats, i que això correspon a un estil diferent al nostre, i per altra banda hi ha alguns jocs poc coneguts a casa nostra i per altra banda, alguns de populars no hi són. Tanmateix, fos neerlandesa o d´'on fos, la majoria de jocs infantils traspassen fronteres geogràfiques i temporals i alguns són ben vigents al segle XXI amb la corresponent adaptació al nostre temps.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada