Cal Massó, de centre cultural a reserva natural

El maig de 2017 va haver-hi molta polseguera perquè s'anunciava la nova licitació del Centre d'art Cal Massó que fins al moment havia fet de concessionari l'Isaac Albesa. L'Albesa ho havia fet molt bé durant quatre anys i tothom n'estava molt content, però semblava que no es tornaria a presentar. La CUP va proposar que el centre es tornés a gestionar des de l'Ajuntament, i algunes persones com el Fito Luri, van expressar la seva contrarietat, donat que la gestió privada havia estat impecable fins al moment, pel fet que havia generat tot un seguit d'interessants iniciatives culturals, sobretot musicals. Així doncs, semblava que la millor opció era continuar com fins al moment, i continuar amb la fórmula de gestió privada. 
Però sembla que d'Issac Albesa nom és n'hi ha un, i a l'octubre de 2017 el concurs va quedar desert, i per tant, el Centre d'Art tancat, i només obria en casos excepcionals. Sembla que algú es va interessar pel centre un cop finalitzada la licitació, i se'n va tornar a obrir una altra al gener d'enguany. Recordem que una de les condicions de la licitació és que, com a espai d'art, Cal Massó ha de programar 120 activitats culturals a l'any com a mínim. 
Cal MAssó estiu 2018

No es va fer públic, però sembla que un parell de nois de Tarragona implicats en la cultura van guanyar la licitació i a partir d'aquí no se n'ha sabut res més i Cal Massó està tancat. Tancat i barrat. Tancat i les herbes silvestres comencen a ocupar el seu pati, com si fos una reserva natural de flora urbana. 

Reus Capital de la Cultura 2017 va perdre aquell any un dels seus centres culturals. Així de clar i de cru. Reus Ciutat de la Música 2018 no ha sabut recuperar un dels espais on és programava més música en viu de la ciutat. Així de clar i així de cru. Totes aquestes coses passen quan la Cultura es treballa des una òptica gerencial i no pas cultural, com ens trobem des que ha fet els primers passos, i la majoria en fals, el nou Institut Municipal Reus Cultura.
La Cultura no és una empresa, i quan els economistes fan de gestors culturals, acabem amb espais tancats que havien costat una important inversió de la despesa pública.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars