Vida, mort i resurrecció de Pulcinella

                  

L'element primordial i únic és Antonio Fava o Pulcinella. El gran mestre Fava aconsegueix omplir gairebé tot sol l'escenari una hora llarga que dura l'espectacle. Un treball  actoral per treure's el barret. Ell és l'espectacle. Pot  semblar que es té la lliçó ben apresa, però encara dóna un altre tomb al cargol i fa la representació en la llengua del  públic. Segons ell només és una mica d'esforç complementari  parlar la llengua del públic. Un altre cop ens hem de treure el barret per fer bona part de la representació en català.

La seva companya d'escena queda completament eclipsada  per la llum del Fava, igual que el pianista que surt una estoneta. Ha de ser molt complicat resoldre un paper amb un senyor que s'emporta tota l'atenció del públic.

Segons el mateix Fava, a l'espectacle és importantíssima  la mascara, cada mascara té el seu moviment i la seva  història, uns moviments i una forma d'enfocar diferents.

En Fava-Pulcinella aconsegueix fer riure durant tot  l'espectacle, i és aquesta la feina de Pulcinella, però no només es queda aquí; de forma subtil, i la subtilitat sembla difícil per en Pulcinella, ens fa arribar valors molt propis de l'actor. Una rialla irònica sobre la vida atrafegada de l'home actual plana sobre els monòlegs. Alhora mai no saps fins quin punt estàs en la interpretació o en la realitat, en un moment determinat truca per un telèfon i és capaç de fer-te creure que de debò està parlant amb Itàlia.

Diversos desdoblaments són fets a escena, en Fava s'aixeca la mascara i parla i riu amb el públic, fa parèntesis il.lustratius, etcètera...Potser n'abusa i tot, potser és l'únic fil que podríem qüestionar de tota l'obra; sembla que confraternitzi amb el públic per posar-se't a la butxaca.

En Pulcinella és el personatge per excel.lència de la Commedia dell'Arte. La Commedia dell'Arte, va ressuscitar a Europa el teatre com a tal, i tot que podria semblar per la seva antiguitat un gènere anquilosat, en Fava ens demostra que és un teatre viu i dinàmic, que com tots els clàssics ben entesos, és vigent en qualsevol època, perquè té suficients recursos per adaptar-se a qualsevol època sense haver de modificar el seu discurs.

El personatge de'n Pulcinella a la Commedia dell'Arte és un criat que sols vol omplir-se l'estómac, és la seva única aspiració i si pot fer-ho, treballant el menys possible. I per aconseguir tot això es complicarà la vida d'una manera inimaginable per no haver d'anar pel camí dret, com qualsevol persona. O sigui, que treballarà el doble per no haver de treballar, un personatge ben mediterrani, sens dubte.

O sigui que de dropos i picardiosos n'hi han hagut sempre i sempre n'hi hauran i per tant el personatge ha sofert ben poc les inclemències del temps.

El senyor Antonio Fava és sensacional, fa fàcil el que és complicat, conjumina la paraula i el gest d'una manera nítida i diàfana. Tot i ser un home més aviat refet té una agilitat i uns moviments de ballarí. L'espectacle és ell mateix i les històries que explica.

TEATRO DEL VICOLO

       Vida, mort i resurrecció de Pulcinella

                                    d'Antonio Fava

    Teatre Bartrina, Reus, 28 de novembre de 1998.

Fitxa tècnica:

               Actors     Antonio Fava, Anghela Aló

     Escrit i dirigit     Antonio Fava