La dama enamorada

La vitalitat de La dama enamorada de Puig i Ferrater radica fonamentalment en el triangle sentimental format pels tres personatges protagonistes: Abel (Xisco Segura), Lluïsa (Carme Elias) i Víctor (Marc Rodríguez). La relació que ens planteja Puig i Ferrater en aquest trio és la clau de volta de l’obra. La dama enamorada és un estudi de les relacions sentimentals dintre dels cercles familiar i de la la relació amorosa entre una persona jove i una d’adulta, aquest darrer un tema clau en el selvatà.

Aquests motius han estat i són font de preocupació dins la societat. Puig i Ferreter ens tracta un tema universal i intemporal, ja que els sentiments humans com l’odi, l’amor, la gelosia, etc... són indissociables de l’ésser humà. El fet d’estudiar les relacions humanes ha estat tractat des de l’antiguitat clàssica fins a la més rabiosa actualitat, per tant la validesa de La dama enamorada ens la demostren tant els seus antecessors com els seus posteriors.

En la història de les arts trobem nombrosos casos com els que ens proposa Puig i Ferrater. Si partim de l’època clàssica és indefugible referir-nos al mite d’ÈDIP, que en el cas que ens ocupa seria en Víctor, Èdip es casa amb Iocasta sense saber que la seva muller en realitat és la seva pròpia mare, aquesta mateixa confusió és comparable a l’aiguabarreig de sentiments que té Víctor envers la seva mare. La Lluïsa a part de recordar-nos a Iocasta, sobretot ens condueix al mite de FEDRA, que estima al seu fillastre HIPÒLIT, però en aquest cas, Abel sí que correspon a la seva madrastra i el desenllaç és diferent al del mite, Hipòlit no és un heroi orgullós i inabastable sinó un pobre exiliat. La relació entre germans també ens remet el mite de Ròmul i Rem, en aquest, Rem gelós del triomf del seu germà en la fundació de Roma, el desafia i acaba morint per causa de la rebeldia contra el destí. Però és en la tradició judeo-cristiana on hem d’anar a buscar la relació entre els dos germanastres, Puig i Ferrater no l’amaga i anomena Abel al protagonista, l’escollit per la mare a l’igual que l’Abel bíblic que és el preferit de Déu; evidentment Víctor és l’envejós Caïm, un Caïm massa dèbil per a portar a terme el fratricidi. Si saltem uns quants segles endavant veurem en Hamlet la gelosia del fill que veu que un home que no és el seu pare jeu cada nit al llit de la seva mare, Víctor és massa simple psicològicament per a comparar-lo amb Hamlet, però la seva personalitat trencadissa i inclinada al desvarieg també ens acondueix al Príncep danès.

Si volem examinar la vigència de La dama enamorada a l’actualitat, trobarem múltiples exemples que ens demostren que les relacions que estudia Puig i Ferreter són un tema irresolt en l’actualitat i que encara hi ha una recança a tractar-lo d’una manera directa. L’incest és, encara en el s.XXI, un tema espinós que es toca de manera indirecta, ja que es considerat sòrdid. Hitckoch ens presenta un Víctor completament fora de si en el personatge de Norman Bates a Psicòsis, potser Víctor s’hagués transformat en aquest psicòpata obsessionat per la seva mare si l’Abel no s’hagués interposat entre ell i la seva mare. El graduat, amb la interpretació de Dustin Hoffman, és una pel·lícula que ens pot acostar a la relació que tenen Lluïsa i Abel, la diferència d’edat entre una dona madura i un jovenet és l’altre tema que toca Puig i Ferreter. Si inspeccionem la literatura catalana, La Salvatge de Isabel-Clara Simó ens tracta la relació malatíssa que mantenen un home madur i la seva afillada, també en el culebrot Nissaga de poder van plantejar la situació d’una dona madura que manté relacions amb un parent més jove.