Allà on s’acaba el Camp i on
comencen les Terres de l’Ebre, passada la nuclear de Vandellós podem fer un
viatge en el temps. Podem conèixer com eren les costes catalanes abans
de la febre del ciment i l’asfalt. Des de Calafat fins al Delta, en ple golf de Sant Jordi el GR-92 passa a tocar
de la mar. En
aquest tram de costa les roques, els pins, el romer i l’aigua salada de moment resisteixen al progrés, i
tot i que han pa t fortes enves des, la desfeta natural no s’ha consumat com sí que ha
passat en tants altres llocs.
Podem
deixar el cotxe a Calafat, entrant al poble a mà dreta hi ha unes cases
blanques que recorden amb molta imaginació la Fundació Miró , allà
mateix trobem el GR que ens portarà per la costa. És una ruta amb una
dificultat mínima, el GR està prou bé, i si ens despistem badant només ens cal
seguir la costa i el retrobem sense dificultat. L’únic problema el trobarem a
les obres que ara es fan al port de Sant Jordi, que ens fan perdre el GR, però
amb una mica d’ull i passant per sota una tanca es pot seguir.
Paga
la pena badar veient com el mar espetega contra els penya-segats. Compte que no
ens mullem. De Calafat a l’Ametlla hi ha menys de dues hores i passarem pel
castell de Sant Jordi d’Alfama, una protecció contra els atacs dels pirates
barbarescos que tenien en aquesta despoblada costa un lloc ideal per a
desembarcar tranquil·lament. Passarem per moltes cales, si fa bon temps en
podem escollir qualsevol per remullar-nos. De l’Ametlla podem con tinuar cap al
sud i en una hora i mitja ens plantarem a la Cala de l’Àliga. Passarem per una
zona PEIN i per unes fantàs ques platges.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada