Cares llargues

Amb el canvi d’hora i l’arribada del fred hem canviat a cara. En qüestió de dies els carrers han passat de ser un espai d’interrelació a una via urbana convencional. Els carrers foscos i freds no conviden a aturar-se a xerrar amb ningú. Amb un simple ”adéu” vas que xutes, que on es comença a estar bé ara és a casa, suposant que nguem una casa amb bons tancaments. Potser sí que amb el canvi d’hora estalviem energia, però el que no crec que estalviem són cares llargues, i fins i tot les primeres baixes per depressió a la feina. Caldria que algú mirés com afecta el canvi d’hora amb les baixes laborals. Això sí, les baixes reals, que les imaginàries no necessiten cap factor extern perquè es produeixin. Però això són figues d’un altre paner, i ja en parlarem un altre dia.