Cistell buit

Com l’any passat, enguany no hi ha bolets. Ni rovellons, ni pebrassos, ni rossinyols, ni mucoses, ni llores. Tampoc s’han trobat apagallums, que sempre n’hi ha a dojo perquè per aquestes comarques no els deglu m. Ni molt menys hi ha ceps ni d’altres espècies més exò ques que es troben excepcionalment. Res de res de res. Encara ens queda una mínima esperança de trobar algun fredolic, però més val ser realistes i donar la temporada per perduda. La sequera i el vent ens han deixat sense collita. La majoria hem hagut de redescobrir el moniato per a acompanyar el tall de carn. N’hi ha uns quants que es neguen a l’evidència i con nuen buscant i te’ls pots trobar per la muntanya caminant capcots amb el fons buit del cistell tapat per fulles. Els èxits i els fracassos a Catalunya s’acostumen a tapar, potser d’aquí ve l’expressió «posa-t’hi fulles». I fulles ens posem cada dia, amb els trens, les autopistes, els aeroports, les apagades, els impostos que et caragolen, les burles i els menyspreus. A aquests assumptes seriosos només cal sumar-hi un Barça desmaduixat i una magra collita de bolets per a tenir el català constantment emprenyat. En un clima tens, com el d’avui dia, el 1835 a Barcelona el desencadenant de la bullanga va ser una mala tarda a la plaça de bous, un mal espectacle taurí va encendre els ànims dels catalans emprenyats de llavors. Qui sap si un altre any de cistells buits de rovellons i de solucions no ens farà engegar-ho tot.

Publicat al Punt, 13.11.2007