El frec de la roba



Quan estàs a primeres files de platea pots fixar-te en petits detalls: escoltar com frega la roba dels actors, mirar-los les mans i els peus per veure si estan integrats al personatge o no, si tiren molts capellans quan diuen el text... Vaja, que cap detall et passa desapercebut.

En canvi si estàs al galliner molts d'aquests detalls et passen per alt i veus més el conjunt, l'obra com una unitat, que no pas una suma d'individualitats. Així és com veig el procés d'Esquerra, vist de lluny no veig, perquè no faig l'esforç, diferències insalvables entre les quatre opcions. De fet hi ha diferències molt més abismals en d'altres formacions i no hi ha tants esgarips.
Cert és que podria fer l'esforç de comprar entrades per platea, però moltes vegades compares el cost amb el benefici personal i ja t'està bé.
Segueix...

Però bé, aquesta visió teatral de la política no només es podria aplicar a l'interior dels partits, sinó també a la política en general. Molt veiem la política en primera línia i creiem que les coses són diàfanes, però ens oblidem que n'hi ha milers, milions, que s'ho miren de molt més lluny, i potser ens caldria tenir ben present aquesta llunyania per a entendre molts resultats.
En definitiva, com diu el Marc Arza últimament, portem massa temps parlant de construir el país només a través de la política.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars