La Generalitat de Catalunya fa poc va modificar les classificacions del nostre patrimoni festiu, fins ara s’havien catalogat festes d’un gran interès i complexitat, però no hi ha la jota que es balla a molts pobles catalans. Un d’aquests és Benifallet, al Baix Ebre, on fan el cap de dansa. El cap de dansa es fa el 8, 9 i 10 de setembre al vespre, a la plaça, on es formen tres rogles concèntrics: al primer hi ha els músics, una xaranga formada bàsicament per instruments de vent; al segon hi ha el cap de dansa que li toca, ja sigui el de les pubilles i hereus, l’infantil i el de la gent gran; i al tercer rogle, la restadel poble, que mira com durant llargs i llargs minuts el cap de dansa balla la jota, sempre amb la mateixa música. El vestuari més característic dels balladors del cap de dansa és el mantó de les dones.
Acabada la cançó i els pertinents aplaudiments, el segon i el tercer cercle es fonen i tots els que l’edat els ho permet ballen la segona i tercera jota. A les dotze de la nit es torna a repetir el ritual, aquesta vegada sense cap de dansa però amb més forces que ha proporcionat el sopar. Aquesta festa com poques mereix que se la qualifiqui com a tradicional i popular. La festa és igual de viva avui que fa segles, mai la paraula popular no havia estat millor usada: de la mateixa manera que els més grans deixen el gaiato al banc per ballar la jota, els joves hi deixen els estris del botellón. La festa és per participar-hi; al revés que en moltes de les grans festes catalanes, aquí a la festa no s’hi va a veure-la, s’hi va a participar-hi, i per això tant els del poble com els forasters, ja siguin nacionals o internacionals, ballen, més bé o més malament. La festa és tan viva, tan arrelada i tan espontània que segurament que no necessita figurar en cap catàleg de l’administració per continuar diverttint el poble durant generacions.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada