Excuses
del porc i de la gallina és un mig disc i una mitja maqueta, o sigui, està autoeditat
i autodistribuit com una maqueta, però té l’exigència musical d’un disc, i per
ser exacte d’un disc dels bons. Els riudomencs DeBlassis fabriquen cançons
rodones com ”Avions de paper” o ”Les estrelles del meu pis”, a això hi
afegeixen unes introduccions que semblen una obra d’orfebreria, la del ”Mil
hòmens” té ressons de Sgt Peppers o la de ”Misses”, un tema que podria haver signat un Jim Morrison que hagués
nascut per aquestes terres.
Els
DeBlassis ja no són tan rumberos com ho havien estat, enlloc d’això han trobat
el que sembla el seu propi es l, rockanrollisme en diuen ells, sembla pop però
encara conserven aquell punt salat i que et fa bellugar el cul, amb tocs de
reggae blanc trencat, en cançons com ”Podràs marxar” o ”1, 2, 3” .
Les lletres tres quarts del mateix, el desmenjament pop és
contrastat amb aquell punt trapella i de mala llet que té la gent del Camp de
Tarragona, sobretot els que no s’han criat entremig de monstres de ciment. ”Els
números no es men però compten molt bé” ens diu ”El gendre de l’Antonio”,
comptat i debatut, les músiques d’aquest disc són el que ens diu la cançó ”A
dins del llit”: ”Somnis que arrenquen motors, somnis que posen en marxa”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada