Una sèrie de ciència-ficció al cinquè
lloc? Buuhhh!!! Fora!!!
Un moment.
Sí, Battlestar Galactica és una
sèrie de ciència-ficció, un remake d’una distreta sèrie dels 70 que vam veure
per TVE1 les tardes d’estiu. Però la nova versió s’allunya del gènere
d’aventures, la nova utiitza la ciència-ficció com a metàfora. Galactica és una
sèrie que, amb la disfressa d’una galàxia llunyana, pot dedicar-se amb
llibertat a furgar dins les pors i misèries del món occidental després dels
atemptats del 11/09/2001. A Galactica els enemics i gairebé destructors de la
humanitat són els cylons, robots super moderns creats pels mateixos humans i
que poden fer rèpliques humanoides impossibles de distingir d’un humà. La
paranoia està servida. Segueix...
Galactica és una sèrie fosca, densa, exasperadament lenta. Els protagonistes són com
condemnats a mort que no saben quin dia s’obrirà la porta de la cèl·la (o
apareixerà la flota cylon) per a enviar-los a l’altre barri. Galactica parla de
la supervivència individual i col·lectiva, i com ens aferrem a qualsevol ferro
roent per atènyer aquesta supervivència. L’extinció de la espècia humana que ens
planteja la sèrie és equiparable a l’extinció d’un poble, una llengua, una
cultura... De fet el guió ho fa volgudament. Alguns lluiten a mort, d’altres es
deixen comprar per l’altre bàndol, d’altres juguen a puta i la ramoneta,
d’altres es tornen igual de bès es que l’enemic i renuncien a la manera pròpia
de fer les coses per sobreviure. La pe ta flota de supervivents humans segueix
el seu èxode buscant un nou planeta que els aculli, busca la seva Ítaca contra els
enemics que els encalcen, que s’infiltren entre ells i que fins i tot es fiquen
al llit amb ells i els diuen dolces paraules a cau d’orella.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada