Una companyia amb
idees anglosaxones encaixa
en un espai que porta el nom de la localitat
californiana Palo Alto, una antiga fàbrica del Poble Nou reconvertida en un
espai que aplega als creadors més estupendament moderns del panorama català.
Woyzeck de Parquing Shakespeare és imprescindible si sou amants del
teatre. Certament el text de Woyzeck és un os, Büchner va
escriure una obra que haurien signat els existencialistes d'encabat de la II Guerra Mundial ,
però ho va fer cent anys abans. De fet, retrata una deshumanització i
abaratiment de la vida que avui dia és plenament vigent. Woyzeck certament
és un os, però el director Marc Rosich ens el dóna mastegat, i preparat
perquè no ens sigui tan dur de deglutir.
La direcció i muntatge de Marc Rosich són senzillament antològics.
En una nau industrial buida, una colla d'actors esparracats ratllen la perfecció. A base de
portar cinc estius interpretant Shakespeare en un parc de Barcelona, aquesta
colla d'actors s'han convertit en uns tot-terrenys que broden qualsevol text en
qualsevol circumstància: ara, una abrupta tragicomèdia dins una gèlida i
desangelada nau industrial.
Ara que es parla tant d'elits culturals, és prou clar cap on van les coses. Una producció feta sense ajuts, ni subvencions, ni infrastructura... Feta només amb les ganes d'una companyia, és molt superior a d'altres produccions pagades amb tota la parafernàlia, parlo del Woyzeck del Rigola que es va fer el 2001 al Romea i que també va passar pel Fortuny. Aquest Woyzeck era una bona obra però no tant precisa com la dels pàrquings, però que si mirem el balanç del que va costar una i i l'altra la diferència és abismal.
Dos dels intèrprets de Woyzeck són de Reus i un tercer s'ha criat a Mont-roig, Obviant aquesta dada, igualment seria una llàstima que aquest espectacle no passés pels nostres escenaris a recordar-nos el que diu Marc Rosich:
“Tots podríem ser Woyzeck pels cops que rebem diàriament.”
I tant!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada