Els ambaixadors

Els ambaixadors d’Albert Villaró té un gran començament. Aquesta llarga novel·la, guardonada amb el Premi Josep Pla 2014, presenta una Catalunya independent des de 6 d’Octubre de 1934, que ha sobreviscut a una guerra contra Espanya i una posterior invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial. En aquesta Catalunya independent, molts dels personatges històrics que coneixem han agafat rols molt diferents donat que els successos han dut les vides de tots per viaranys molt diferents.

El plantejament de la novel·la és grandiós. Retrata amb humor personatges i organitzacions històriques que han anat per viaranys inventats per Vilaró.

El protagonista rep l’encàrrec del Govern de la República Catalana d’avortar una amenaça pel país. La Dictadura Espanyola no ha paït la secessió del Principat i en prepara alguna. Una missió secreta portarà al protagonista a Madrid per mirar de sabotejar aquesta amenaça.

A partir d’aquí els fets es precipiten potser massa, l’acció queda desdibuixada i potser atropellada fins que arribem a un final múltiple. Tot i això la novel·la, de 600 pàgines, està escrita en un estil fluid i directe que fa que no la puguis abandonar.

Tinc la sensació que els lectors pugem a una muntanya, i quan arribem al cim, tenim tanta pressa per baixar que no mirem la panoràmica. Certament la lleugeresa i la rapidesa són uns valors d’aquest nou mil·leni, i són agraïts per lectors com jo, però la frontera entre el bon ritme i la precipitació pot ser difícil de mantenir.