L'espectacle més gran del món

El Circ Raluy va tornar aquest mes de març a muntar la carpa a Reus. S’hi havia d’estar tres setmanes i han hagut de prorrogar una setmana més per tal de poder donar cabuda a tothom que hi volia anar. No està gens malament si tenim en compte que a Barcelona s’hi ha estat dos mesos. Potser tants anys de la fira Trapezi comencen a donar resultat. Cal dir que la ubicació al Parc sant Jordi és idònia perquè la canalla et recordi cada dia que vol anar al circ, i de fet, les llums i els colors del circ muden uns dies la ciutat, cosa que no passaria si estigués en un solar en una punta de l’extraradi.

Acrobàcia, malabarisme i pallassos són la columna vertebral d’aquest circ clàssic, ara que s’ha prohibit exhibir animals a les pistes. Aprofito per felicitar la valentia del legislador per enfrontar-se al totpoderós món del circ pels drets dels animals, i en canvi deixar en pau a les desvalgudes empreses multinacionals.

Sigui com sigui el Circ Raluy és tot espectacle, no hi ha teatre, ni trampa, ni mitges tintes. Quan un número és bo i funciona el públic aplaudeix a més no poder i es posa dret, quan els pallassos van massa lents la canalla es posa a jugar i córrer per les grades, quan una acròbata falla i cau per terra el públic sent com a seu el dolor a les costelles de la noia. El Circ clàssic és espectacle en estat cru, i les menges crues, sense salses ni condiments, o t’agraden molt o no t’agraden gens, i a més en una ració de dues hores, perquè menys seria poc saciant. El circ té tant seguidors fanàtics com detractors furibunds.

La família Raluy ha tingut un gust finíssim a l’hora d’actualitzar-se, i ho ha fet mirant al passat. Entrar al seu circ és com fer-ho a un túnel del temps d’una infància somniada: carruatges trets d’un conte, autòmats fent música, llums de revetlla de poble, música escollida, una carpa de museu i el venerable Lluís Raluy saludant a tothom a la sortida.

Publicat a la NW a l'abril de 2015