No s’entendria res del teatre a
Reus del últims quaranta anys sense tenir en compte la figura del Jaume Amenós.
Voler fer una glosa de la seva figura segur que seria incompleta perquè els
seus esforços i les seves virtuts superaven la capacitat de recerca de
qualsevol glosador que té les paraules comptades. Qui vulgui repassar-ne tota
la feina pot llegir-se el llibre El Bravíum de tots 1951 – 2001 de Margarida Riu, i pels últims deu anys
submergir-se a internet i trobarà hores i hores d’informació que va generar la
seva infatigable tasca.
Per tots aquells reusencs que ens
hem acostat al món del teatre, a un costat o a l’altre de la quarta paret, el
Jaume Amenós sempre ens va obrir la porta del Bràvium amb un somriure d’orella
a orella. Que si una colla necessitava un espai per assajar, a l’altre li calia
vestuari per a representar una obra d’època, que si unes noies volien estrenar
al Bràvium, o si uns nois necessitaven uns vestuaris per canviar-se abans de
sortir a actuar al Pallol... Històries com aquestes es repetien setmana rera
setmana. Històries en els quals no n’era el protagonista, però sí una peça
cabdal perquè arribessin a bon port. La majoria d’iniciatives teatrals que han
sorgit a al ciutat han passat per l’autopista que l’Amenós i companyia van
construir, una autopista sense peatges i sense barreres. Mai no calculava què podia obtenir-ne a canvi,
però sì que feia les coses per interès de la ciutat. Quan el
trucaves o li proposaves alguna cosa de seguida t’hi entenies perquè veia clar
que qualsevol iniciativa cultural que es volgués tirar endavant, aconseguia el
seu objectiu de fons que era fer créixer la ciutat, i per això sempre oferia la
seva entusiasta col·laboració, encara que sabés que aquesta potser no li seria mai
prou retornada.
Una nit freda de principis de
desembre el Jaume va ajustar la porta que sempre havia mantingut oberta i amb
un somriure d’orella a orella, però no la va tancar pas, perquè la feina que va
fer, i que va ajudar a fer, perdura perquè moltes d’altres portes s’obrin.
Publicat a la NW el desembre de 2014
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada