Los fets de 1714

A començaments de legislatura el Regidor de Cultura va convocar a diverses entitats relacionades amb la faràndula i la música per tal de tirar endavant l’Òpera de Reus. Una entitat anomenada “Òpera a l’abast”  va proposar a les entitats reusenques de fer de carn de canó d’aquesta òpera i que s’encarreguessin de fer escenografies, vestuaris, cors, orquestra i comparses, mentre que ells aportarien els cantants pels papers principals, cobrant, és clar. La resposta fou que tots teníem l’aigua del pantà i no podríem participar en aquesta òpera. En tot cas la idea no era dolenta, no dic el fet de fer una òpera muntada de dalt a baix, sinó de barrejar les entitats que es dediquen a la música amb les companyies teatrals. Fins ara aquestes dos disciplines han estat compartiments gairebé estancs i poc relacionats. Això ho pensava veient Los fets de 1714, un concert dramatitzat a l’Orfeó Reusenc. Albert Galcerà amb els seus cantaires de l’Orfeó ha muntat un bellíssim espectacle musical. Los fets de 1714 aconsegueix emocionar al públic, no només per la vena patriòtica, sinó també pel treball esforçat dels cantaires que aconsegueixen arrencar espontanis aplaudiments. Cançons populars, amb bons arranjaments i una aconseguida interpretació il·lustren diversos episodis de la Guerra de Successió als Països Catalans, passant també per Reus, i per la visita que l’Arxiduc Carles d’Àustria va fer als nostres avantpassats anys abans de deixar-los a l’estacada. Aquest concert ens va servir a tots els espectadors com a vitamina èpica per a lluitar contra l’anèmia d’acció política a la qual ens han sotmès els partits catalans després del 9 de Novembre. Per altra banda desconec quina impressió faria aquest espectacle en ciutadans del món no-nacionalistes i que no estiguessin educats en l’odi a Espanya, tal com els diaris de Madrid ens diuen que som; però el que és innegable és que van cantar molt bé. És una llàstima que l’espectacle tingui alguna fuita en l’aspecte escènic. Retornant a la digressió inicial, la col·laboració i la creació de vasos comunicants entre talents segur que, com a mínim, facilitaria la creació d’espectacles rodons i que serien ben aclamats. 

Publicat al NW de gener de 2015