Semblava com una obligació, o bé una
necessitat, que el primer teatre que es trepitgés després de la mort del Jaume
Amenós fos el Bràvium. Com una mena d’homenatge pràctic, el teló s’ha de tornar
a obrir per tal que els esforços no s’hagin perdut.
L’espectacle escollit va ser Bufanaga, un monòleg de la
inclassificable actriu reusenca Núria Pellisa. La Pellisa és una actriu
especialitzada en teatre de carrer, que ha treballat en companyies
internacionals fent animacions de carrer pels cinc continents amb la companyia
segarrenca Fadunito, per aquest motiu fer un monòleg de gairebé una hora, per
molt estripat que fos, era un repte ben complicat. De fet aquesta Bufanaga, que vol dir pastanaga borda,
ja va ser entrenada el 2012 però ha estat repensada, refeta i reestrenada per tal d’obtenir l’èxit de públic i
d’aplaudiments que va tenir al Bràvium. Quan assisteixes a un monòleg sempre
pateixes que no hi hagi daltabaixos dramatúrgics, escènics, de direcció... Moments
que l’obra s’estampi a terra i l’actor hagi de fer mans i mànigues per a
remuntar-la, però aquest no és el cas. Bufanaga
és un espectacle prou rodó per estar fet de retalls i d’estrips, gags humorístics ens retraten els
diferents estats d’ànim d’una noia que espera una trucada del seu amant. Per
matar el temps el personatge recorda alguns episodis de la seva infantesa i
adolescència com el poema de Nadal, les colònies d’estiu o una visita al Zoo i
amb aquesta excusa l’actriu pot jugar amb diferents registres teatrals i
diferents gèneres. De fet s’hi nota la mà en la direcció de dos actors de la
nostra ciutat que passen per un moment dolç, d’una banda l’Ester Cort, que va
ser portada d’aquesta revista el mes passat, i de l’altra Pau Ferran, que
aquest gener ha estrenat la seva participació a Kukurota, un programa de divulgació per a infants del Canal Super
3.
Una nit més de teatre a Reus, una
nit més al Bràvium, a veure teatre senzill i directe com sempre s’ha
caracteritzat aquesta sala. Sense grans embolats, ni grans estructures. Picant
pedra. Obrint llums i teló cap de setmana sí, i cap de setmana també.
Publicat a la NW de febrer de 2015
Publicat a la NW de febrer de 2015
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada