Ja fa set estius que els Parking Shakespeare posen al mapa
teatral l’Espiral del parc del’Estació del Nord, tocant a l’Arc de Triomf.
Enguany amb El vostre gust crec que han rascat amb les ungles el sostre de la
excel·lència teatral. A servidor no li agraden les floritures, li agraden els
gustos forts i que els matisos siguin intensos i ineludibles, Tal com m’agrada l’oli
del primer raig o les avellanes torrades, m’agrada el teatre cru, sense més
engany que el que va escriure el dramaturg. Parking Shakespeare ha estat això
fins ara, al mig de l’Espiral poc et pots amagar ja que els gestos són
observats des dels 360 graus. O creixes i esdevens un gegant teatral o t’enfonses.
L’espectacle està com Déu el va portar al món davant del públic.
Això
és així, i vist l’èxit de públic que estan assolint no sóc l’únic al qual
fascina aquest tipus de teatre. Però enguany hi ha
hagut un pas més. El director Llàtzer García ha sabut agafar aquests gustos
forts dels quals parlava abans i els ha sabut amanir sense adulterar-los. Si
tens varietat de fruita bona i en fas una macedònia tot acaba amb el mateix
gust, però si tens la perícia de col·locar-ho amb gràcia pots fer que els
diversos gustos es combinin i es poten-ciïn. Això aconsegueix Llàtzer Garcia:
els silencis s’omplen de contingut, el gest esdevé el millor company dels versos
de Shakespeare, els actors i les actrius brillen com a sols -el tàndem d’actrius
protagonistes és fantàstic- sense voler desmerèixer altres grandioses
interpretacions. Una cosa primordial: el text esdevé fàcil i actual pel públic,
les bromes de fa segles són avui dia igualment risibles. Aconseguir això té un
mèrit al qual pocs poden arribar-hi. Per molts anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada