Dies de ratafia és el nom de la novel·la de Sergi Pons Codina. Aquesta divertida i càustica novel·la explica la història d'un cap de trons, un de tants que desmenteix la visió hispano-pujolista del català treballador i estalviador. El protagonista de la novel·la podria tenir el nom d'uns quants coneguts que tothom té per les peripècies que li passen, i per la manca d'escrúpols a l'hora de satisfer el seu hedonisme. El que fa sublim al personatge, el que el redimeix com a humà és el seu amor a la cultura de la Ratafia. La novel·la passa durant els mesos que es dedica a preparar la seva ratafia, i el seu cicle vital s'adapta al ritme que demana la producció d'aquest elixir.
La producció de la Ratafia conté tantes variables que cal tenir contactes i coneixement del terreny per a poder-ne fer alguna de mínimament correcta. Per començar les nous verdes no es troben a les botigues, per tant, o tens amics amb noguers, o coneixes algun noguereda poc vigilada com el protagonista de la novel·la. Aconseguir alcohol tampoc és fàcil, aquí entres ja en el terreny del comerç il·legal, o bé et cal aconseguir que enlloc de missals, algú te'l baixi d'Andorra. Després cal collir les especies de plantes aromàtiques al seu moment òptim de floració. Quan ho tens tot, per Sant Joan ve el moment crucial de posar-ho tot amb proporcions exactes a macerar, i esperar quaranta dies i quaranta nits a sol i serena. Estàs pendent del temps, de manera que els dies que tothom està maleint el sol i la calor, tu estàs exultant pensant com l'alcohol està xuclant els aromes gràcies a les altes temperatures. Si res no falla aquests quaranta dies, a principis d'agost ja està tot a punt i ve el moment de filtrar i posar sucre. Alguns desesperats ja la tasten. Són com els que surten de la sabateria calçats amb les sabates noves. Unes sabates no saps si t'han sortit bé fins que tenen un temps, la ratafia igual. Li cal reposar, deixar-la assentar-se. La ratafia és el gust de l'estiu que et beus a l'hivern.
La ratafia, com els llibres, tenen més bon gust si es comparteixen. La ratafia la fas per regalar-la a aquells que la saben apreciar, que no sempre són els millors amics. A Dies de ratafia això es dóna, gent del tot diferent, i tot sovint el millor de cada casa, es troben al voltant dels gotets d'aquest beuratge alcohòlic... I amb aquestes combinacions les històries i les peripècies surten soles.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada