Fitt, Fuenteovejuna, ni una


El Festival Internacional de Teatre Tarragona (FITT) és refrescant i enginyós, com es pressuposa als saraus d’estiu que sembla que han de tenir ritmes diferents a les programacions dels mesos amb erra. Un dels encerts del festival és el Young FITT que aposta per les noves dramatúrgies i així ofereix al públic nous aires teatrals. Artistes novells de tot Europa recalen uns dies a Tarragona buscant el premi del públic del festival. Com no pot ser d’altra manera, el públic va votar massivament les que menys van agradar el crític mensual, però tot i això, aquest constata que el nivell era altíssim. Per l’esbaladrat Metropol van passar artistes de gran nivell com els ballarins hongaresos Radioballet, el poliartístic TiDA de la Vall d’Aosta o l’embogida austríaca Julia Schwartzbach. Tot plegat amanit amb un sopar a la fresca als jardins del Metropol.

El plat fort eren els espectacles del cap de setmana, d’aquests en destaco Fuenteovejuna, breve tratado sobre ovejas domésticas de la companyia Obskené de la Vila de Gràcia que va omplir el claustre del Seminari. El ple era merescut, ja que aquests saben agafar un clàssic i retornar-li la ràbia de quan va ser escrit amb la força del teatre popular. El claustre es va convertir en una plaça d’un poble per festes. El teatre del Segle d’Or castellà tornava a brillar i s’allunyava del hieratisme que massa s’associa als textos de repertori. Obskené sap jugar amb els clàssics, amb sobrietat escènica, però amb energia elèctrica. Uns actors joves i bons sabien picar les escenes amb un ritme endimoniat, i llavors quan arribaven als passatges més durs, sabien fer aflorar els versos clàssics, sobretot la protagonista. La violència masclista no és una xacra només d’avui dia, a Fuenteovejuna ja ho explicaven, i també fa quatre-cents anys ens mostraven com el poble es va aixecar per no viure la vergonya d’haver-la consentit.

El FITT ha estat un èxit de contingut i de públic i per això sembla que l’any que ve ja passarà de biennal a anual, alegrem-nos-en, i anem-hi, no tenim excusa.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars