Els Pastorets de l'Orfeó

Els pastorets de l’Orfeó Reusenc són teatre, però també són un esdeveniment de la ciutat. Enguany l’han anat a veure set-centes persones i han omplert quatre vegades la sala de l’entitat.

Els pastorets són una cita reusenca, sí, i més enguany que és el centenari de l’entitat, però Els pastorets són essencialment teatre: teatre tradicional català que fuciona.

Un dels punts forts d’aquests Pastorets, Belluguet i Bieló és la música, poques obres poden gaudir avui dia del luxe de tenir música en directe. Les instrumentacions d’Albert Galcerà i les veus dels cantaires de l’Orfeó fan rodar un text de Josep Morera que va ser estrenat el 1929 al teatre Romea, i que l’any següent ja va ser representat a l’Orfeó. Així doncs ens trobem que «Els pastorets de la casa», com s’anomenen a l’Orfeó, tenen un text gairebé centenari que ha envellit considerablement. Si els versos de Morera han envellit com el vi, o s’han marcit com una flor és una opinió subjectiva, però més precís és dir que aquest guió està ple de termes com: «Faiçó», «aital», «afrau» o «porfidiós» que no només la majoria del públic del segle XXI ja no pesca, sinó que es nota que els intèrprets tampoc no entenen quan els reciten. Servidor és un fanàtic dels textos abarrocats i arcaics, però les manies no tenen perquè ser compartides, i crec que no exagero dient que hi ha passatges que el públic no entén. No entendre una obra d’art tampoc ho considero un problema, hi ha una pila de dramaturgs contemporanis dels qual no se n’entén ni un borrall, però en tot cas cal ser-ne conscient quan això passa per poder prendre una decisió i decidir si aquests textos s’han de posar o no al dia. Ens hem de preguntar què compta més: Que un text sigui considerat un patrimoni que, per si mateix, té un valor històric i lingüístic, cal conservar intacte? O bé cal fer un manteniment adequat per tat que pugui ser seguit fàcilment pel públic? En tot cas la resposta la tenen els que l’han d’aixecar.