Una dona difícil és una novel·la que parla d'omplir forats emocionals. Alguns l'omplen amb la cultura, els altres amb sexe, els altres fugen dels forats, o d'altres fan veure que no existeixen. Aquesta és la tesi de John Irving en aquest best-seller. Irving sobretot sap explicar històries, de fet en aquesta novel·la de més de sis-centes pàgines sovint fuig d'estudi i fa allò tan perillós en literatura com és l'auto-ficció. Però Irving en sap un munt i se'n surt, perquè sobretot és un gran narrador d'històries. Irving sembla que ens vulgui explicar com s'ho fa per fer el seu ofici, quines són els eines de l'escriptor i com la conclusió és que no hi ha resultat sense un gran esforç.
Una dona difícil és un tríptic sobre la vida d'una escriptora. Aquest poc interessant argument és explicat per diversos personatges secundaris que, com diferents quadres d'un retaule tríptic gòtic, acoloreixen la vida i obra d'aquesta noia infeliç. Irving combina relats sexuals, drama, humor, novel·la negra, fins i tot contes infantils per arrossegar al lector, a qualsevol lector, en el relat. En definitiva, Irving sap explicar tan bé una història que aquesta poc importa. L'autor modela les seves figuretes de fang amb traça i precisió, i quan té el diorama muntat i pintat ho capgira tot amb un cop argumental i torna a començar i tu continues llegint fins al final, això és traça, això és ofici. Aquesta no és una novel·la que t'emociona pas massa, ni que et toca, ni fa res més que obligar-te a llegir-ne pàgina rere pàgina.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada