La vegetariana

Han Kang es va donar a conèixer al món amb La vegetariana, una novel·la terrible que va ser blasmada al seu país. La vegetariana no parla de vegetarianisme ni veganisme, tot plegat és una excusa per deixar anar els traumes d'una societat que ha fet servir la duresa per sortir endavant. La brutícia, el dolor, la merda més abjecta han estat la base per fer emergir un país que era un absolut desastre i que ara és una democràcia capitalista que envia turistes per diversos racons del món. Quines coses més entranyes de fer a l'altra banda del món.

La literatura ha de servir per explicar-nos, per explicar el que passa amb la societat i la política. Al literatura explica unes vides d'uns éssers inserits en una societat, i si la societat està malalta, doncs els personatges com aquesta vegetariana emmalalteixen. Han Kang connecta estómac i cervell de manera magistral. Han Kang crea uns pistils lleugers i transparents que fan emergir a la superfície tots els fems i matèria morta que hi ha sota la seva terra. Delicadesa i immundícia, quin equilibri més difícil que troba. 

La vegetariana són tres relats que expliquen l'epifania i el procés d'aquesta dona sense veu. Una dona sense veu que assumeix la veu de totes les dones sense veu. En primer lloc el marit masclista i bevedor per obligació -a Corea és peremptori emborratxar-se amb el teu cap- no entén res de la seva dona. El cunyat artista, sembla que hauria de de tenir la sensibilitat per percebre els canvis d'ella, però potser l'art és una mena d'egoisme portat a l'extrem. Finalment la germana des de l'amor fraternal sembla arribar a una mena de sororitat però que a penes entès perquè ha hagut de convertir-se en un ésser tan dur com la seva societat. 

La vegetariana també parla de sobiranies, i de com aquestes ens són negades sistemàticament. Ni dret al propi cos existeix. Sempre hi ha agú que es creu que pot dictar el que has de fer amb tu mateix. La llibertat col·lectiva i individual existeix fins al moment que pretens utilitzar-la, llavors s'activen tots els ressorts repressius.

Han Kang és molt crítica amb la societat coreana, o sigui, amb la deriva del món capitalista, o lliure, si volem fer servir l'eufemisme. Malgrat això,Kang és molt coreana, perquè la seva literatura és molt dura, com la seva societat, Kang t'agafa i t'escanya fins que et mareges per haver perdut l'alè.