La Festa Major de Sant Pere a Reus d’ençà un temps viu una segona edat d’or, mostra n’és el reconeixement com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010. La festa creix, és indubtable, però com a tot element que creix, cal traçar el camí de la creixença si volem obtenir uns fruits òptims. La festa és un fenòmen participatiu que fomenta la cohesió social, el civisme, el sentiment comunitari i identitari per sobre de tot. Aquest ha de ser l’eix de tota acció que vulgui canalitzar el creixement festiu.
Si observem amb deteniment la festa, no és difícil detectar que la festa no arriba a tothom.
Si heu donat algun tomb per fora del centre de Reus els dies dels actes centrals de les festes,
us sorprendríeu de la gent que hi ha que viu completament aliena a la festa.
Podem prescindir d’aquesta població? Ho volem? Si en prescindim podrem dir que aquesta és
la Festa Major de tot Reus? Per tant cal trobar punt de contacte, les semblances -que són més que
les diferències- que tenimamb reusencs d'altres origens. Fent-ho ens adonem que no som tan
diferents, i que tenim la tradició de l'acrobàcia festiva en comú. Desaprofitar-ho seria una
neglijència social, i una llàstima cultural.
Si heu donat algun tomb per fora del centre de Reus els dies dels actes centrals de les festes,
us sorprendríeu de la gent que hi ha que viu completament aliena a la festa.
Podem prescindir d’aquesta població? Ho volem? Si en prescindim podrem dir que aquesta és
la Festa Major de tot Reus? Per tant cal trobar punt de contacte, les semblances -que són més que
les diferències- que tenimamb reusencs d'altres origens. Fent-ho ens adonem que no som tan
diferents, i que tenim la tradició de l'acrobàcia festiva en comú. Desaprofitar-ho seria una
neglijència social, i una llàstima cultural.
Finalment, només em queda dir que aquesta Nova Moixiganga que passo a detallar a continuació,
per mi no tindria sentit si l’acabéssim executant una colla de catalans autòctons. Passaria a ser un
element festiu més, sense un valor tan important com pot ser la creació de nous públics i nous
interessos entre els veïns als quals la Festa Major no els ha interessat fins ara.
per mi no tindria sentit si l’acabéssim executant una colla de catalans autòctons. Passaria a ser un
element festiu més, sense un valor tan important com pot ser la creació de nous públics i nous
interessos entre els veïns als quals la Festa Major no els ha interessat fins ara.
ACRÒBATES, MUIXERANGUES, FALCONS I MOIXIGANGUES
Joan Bofarull a L’origen del castells (2007) i Les muixerangues valencianes (2016) ens parla
de la història dels acròbates magrebins i de les seves semblances –i diferències- sobretot
amb les muixerangues valencianes. Joan Bofarull que és tot un expert, no s’atreveix a fer
hipòtesi de continuïtat històrica entra tradicions, jo tampoc. Però sí que fa és ressaltar
l’evidència de la similitud coreogràfica entre tradicions. Hi ha força figures compartides
entre acròbates marroquins i muixerangues valencianes i que, modernament, també han
estat adaptades per les modernes colles catalanes de falcons.
de la història dels acròbates magrebins i de les seves semblances –i diferències- sobretot
amb les muixerangues valencianes. Joan Bofarull que és tot un expert, no s’atreveix a fer
hipòtesi de continuïtat històrica entra tradicions, jo tampoc. Però sí que fa és ressaltar
l’evidència de la similitud coreogràfica entre tradicions. Hi ha força figures compartides
entre acròbates marroquins i muixerangues valencianes i que, modernament, també han
estat adaptades per les modernes colles catalanes de falcons.
No descobrim cap novetat, aquest 2018 mateix els Acròbates de Tànger han estat convidats
al Fòrum Casteller de Valls, senyal inequívoca que les similituds són ben apreciables. Així
ens ho descriu Joan Bofarull:
al Fòrum Casteller de Valls, senyal inequívoca que les similituds són ben apreciables. Així
ens ho descriu Joan Bofarull:
Queda clara una continuïtat estilística d’acrobàcies a l’oest mediterrani, potser si rasquéssim
més ampliaríem la zona, però no és l’objectiu d’aquest document. En tot cas queda clar que
a un costat i a l’altre de l’Estret de Gibraltar les persones pugen unes damunt les altres de
manera similar per a passar-ho bé i fer-ho passar bé.
més ampliaríem la zona, però no és l’objectiu d’aquest document. En tot cas queda clar que
a un costat i a l’altre de l’Estret de Gibraltar les persones pugen unes damunt les altres de
manera similar per a passar-ho bé i fer-ho passar bé.
EL NOSTRE ANTECEDENT: LA MOIXIGANGA DE REUS
La primera referència a la Moixiganga de Reus com un ball és de 1775, i la primera descripció
que parla de figures piramidals és de 1792.
que parla de figures piramidals és de 1792.
“A la danza dels Prims seguía la Mojiganga del gremio de Sastres y otra de particulares
vestidos como bailarines de teatro formando varias contradanzas con mucha variedad de
figuras piramidales ya con palos ó con bien otros objetos que la hacían en estremo agradable”.
vestidos como bailarines de teatro formando varias contradanzas con mucha variedad de
figuras piramidales ya con palos ó con bien otros objetos que la hacían en estremo agradable”.
El 1798 la tenim documentada en les festes de la capella de Sant Domènec, i el 1833 formà
part de les demostracions festives amb motiu de la Jura d’Isabel II i consta que:
part de les demostracions festives amb motiu de la Jura d’Isabel II i consta que:
“La de la Mogiganga, propia del gremio de Sastres, vestida de nuevo al gusto moderno, con
figuras primorosas entretenía agradablemente”
figuras primorosas entretenía agradablemente”
El fet que els parli de figuras y que entretenía ens dóna pistes que podia tractar-se de figures
acrobàtiques.
acrobàtiques.
De la Moixiganga de Reus en tenim documentades tres figures a la llibreta de Joan Ferran,
les quals queda molt clara el caràcter d’aquesta Moixiganga:
les quals queda molt clara el caràcter d’aquesta Moixiganga:
I també una música procedent de Banyoles,
Els anys 2007 i 2008 va sortir al carrer una Moixiganga de caràcter religiós, que emparentava
amb les de Tarragona, Sitges, Vilafranca, etc. Aquest representava quadres de la Passió de
Crist.. Aquesta Moixiganga, tot i ser molt digna, no va acabar d’encaixar i va desaparèixer
del Seguici.
amb les de Tarragona, Sitges, Vilafranca, etc. Aquest representava quadres de la Passió de
Crist.. Aquesta Moixiganga, tot i ser molt digna, no va acabar d’encaixar i va desaparèixer
del Seguici.
Moixiganga de Reus (2007)
Enlloc trobem que antiga Moixiganga reusenca hagués tingut un caràcter religiós, de fet,
sospito que si l’hagués tingut, els cronistes ho haurien ressaltat, i com que no hi ha cap
notícia de Moixiganga religiosa anterior al segle XIX, crec fermament que la Moixiganga
feia construccions piramidals, torres i portaven cercolets, plats, i bastons com la de Lleida,
o com el Dance de Tauste de l’Aragó. Per tant, tot i respectar el primer intent de recuperació
que es va fer al segle XXI, crec que la Nova Moixiganga no hauria de ser a l’estil religiós com
les de Sitges, Tarragona o Valls.
sospito que si l’hagués tingut, els cronistes ho haurien ressaltat, i com que no hi ha cap
notícia de Moixiganga religiosa anterior al segle XIX, crec fermament que la Moixiganga
feia construccions piramidals, torres i portaven cercolets, plats, i bastons com la de Lleida,
o com el Dance de Tauste de l’Aragó. Per tant, tot i respectar el primer intent de recuperació
que es va fer al segle XXI, crec que la Nova Moixiganga no hauria de ser a l’estil religiós com
les de Sitges, Tarragona o Valls.
Salvador Palomar al seu llibre Danses parateatrals del seguici reusenc: La moixiganga i el
ball de Mossèn Joan de Vic ens parla de la proximitat de la Moixiganga reusenca amb d’altres
danses com el ball de Mossèn Joan de Vic, no reincidirem en el que diu, però no deu ser una
coincidència que ens les despeses de 1792 les dues danses tinguessin els mateixos costos
de treure al carrer, i que aquesta fos bastant superior als altres balls.
ball de Mossèn Joan de Vic ens parla de la proximitat de la Moixiganga reusenca amb d’altres
danses com el ball de Mossèn Joan de Vic, no reincidirem en el que diu, però no deu ser una
coincidència que ens les despeses de 1792 les dues danses tinguessin els mateixos costos
de treure al carrer, i que aquesta fos bastant superior als altres balls.
Per resoldre confusions, Joan Cuscó ho explica molt bé: “El ball de cercolets és una
manifestació que antigament anava lligada a les moixigangues (concebudes com a grups de
balladors) que participaven a les festes [...] Aquestes «Antigues moixigangues»
executaven diverses danses, balls i estructures i s’han de distingir de les moixigangues
religioses (nascudes a partir del segle xviii [...] I és que les velles moixigangues s’han
d’entendre seguint el model festiu dels dances aragonesos i navarresos i dels balls de
valencians. [...]
manifestació que antigament anava lligada a les moixigangues (concebudes com a grups de
balladors) que participaven a les festes [...] Aquestes «Antigues moixigangues»
executaven diverses danses, balls i estructures i s’han de distingir de les moixigangues
religioses (nascudes a partir del segle xviii [...] I és que les velles moixigangues s’han
d’entendre seguint el model festiu dels dances aragonesos i navarresos i dels balls de
valencians. [...]
A tomb de tot això, podem dir que les danses de l’antiga Moixiganga de Reus van tenir
continuïtat en alguns dels balls existents avui dia, com seria el ball de Cercolets, el de
Mossèn Joan de Vic, Prims o el de Valencians, però que les seves acrobàcies o figuras
primorosas només han perdurat el moment final del ball de valencians. La recuperació
que proposo per la Moixiganga es fonamentaria en aquestes figures piramidals, i no en
danses que ja tenim al nostre patrimoni festiu.
continuïtat en alguns dels balls existents avui dia, com seria el ball de Cercolets, el de
Mossèn Joan de Vic, Prims o el de Valencians, però que les seves acrobàcies o figuras
primorosas només han perdurat el moment final del ball de valencians. La recuperació
que proposo per la Moixiganga es fonamentaria en aquestes figures piramidals, i no en
danses que ja tenim al nostre patrimoni festiu.
ELS ACRÒBATES DEL REUS CIRC SOCIAL
El Reus Circ Social és un col·lectiu que practica un procés lúdic d’ensenyament i
aprenentatge de tècniques circenses que anima a xiquets i joves, amb risc social o no,
a descobrir el sentit d’una vida saludable, de superació personal i de compromís comunitari.
aprenentatge de tècniques circenses que anima a xiquets i joves, amb risc social o no,
a descobrir el sentit d’una vida saludable, de superació personal i de compromís comunitari.
El Reus fa una gran feina des del Giny del barri Fortuny de Reus, allà hi tenen acollida i
rebuda a joves tan autòctons com joves migrants que han arribat a Europa sols, i que es
troben socialment a la intempèrie. El Reus Circ Social acull a tothom i els dóna unes hores
d’amistat i de companyonia vital per no restar aïllat del tot en un país desconegut. No només
això, sinó que els joves aprenen a fer acrobàcies circenses i a més, ho fan molt bé. Ben poca
gent de la ciutat coneix el Reus Circ Social, i potser seria important que aquesta gran feina i
aquests ponts que diàriament s’estenen es visualitzessin a la major part de la ciutadania, i
un dels millors dies per a fer-ho és el Dia de la Ciutat: la Festa Major.
rebuda a joves tan autòctons com joves migrants que han arribat a Europa sols, i que es
troben socialment a la intempèrie. El Reus Circ Social acull a tothom i els dóna unes hores
d’amistat i de companyonia vital per no restar aïllat del tot en un país desconegut. No només
això, sinó que els joves aprenen a fer acrobàcies circenses i a més, ho fan molt bé. Ben poca
gent de la ciutat coneix el Reus Circ Social, i potser seria important que aquesta gran feina i
aquests ponts que diàriament s’estenen es visualitzessin a la major part de la ciutadania, i
un dels millors dies per a fer-ho és el Dia de la Ciutat: la Festa Major.
Alumnes del Reus Circ Social
PROPOSTA DE FIGURES
Si agafem les figures dels acròbates marroquins, moltes de les quals són reproduïdes pels
joves del Reus Circ Social, i les comparem amb figures de les Moixerangues i dels Falcons,
trobarem tantes coincidències que podem proposar per a la recuperació tota una sèrie de
figures piramidals que estan emparentades. No tenim la certesa totes les figures que proposo
s’haguessin fet a Reus, però sí que tenim la certesa que totes formen part d’una mateixa
manera de fer les coses.
joves del Reus Circ Social, i les comparem amb figures de les Moixerangues i dels Falcons,
trobarem tantes coincidències que podem proposar per a la recuperació tota una sèrie de
figures piramidals que estan emparentades. No tenim la certesa totes les figures que proposo
s’haguessin fet a Reus, però sí que tenim la certesa que totes formen part d’una mateixa
manera de fer les coses.
FIGURES HISTÒRIQUES
MIG AIRE
Primera de les figures de la Moixiganga reusenca documentada a la llibreta de Joan Ferran.
Aquesta figura coincideix amb el Mig aire de la Moixiganga de Lleida:
Mig aire, de la Moixiganga de Lleida
ALTARS
Segona de les figures de la Moixiganga reusenca documentada a la llibreta de Joan Ferran.
Aquesta figura coincideix amb Els altars de la Moixiganga de Lleida és una de les bàsiques
dels acròbates com del Reus Circ Social:
LA 3
Tercera figura de la llibreta de Joan Ferran. Més que una figura sembla un ball. Podria servir
per enllaçar figures, o per obrir i tancar l’actuació.
FIGURES PIRAMIDALS
LES PLANXES
Pilars combinats amb acròbates situats en planxa els trobem en diverses variants tant en els
acròbates de Tànger com en les figures La planxa dels Falcons de Vilanova i Barcelona.
Reus Circ Social Falcons de Barcelona
ELS VENTALLS
Una figura tan clàssica dels acròbates, com dels Falcons catalans
Acròbates de Tànger
Reus Circ Social Falcons de Vilafranca
BALANCES
Figura de força dels acròbates, que s’assemblaria una mica al Ventilador dels Falcons de
Barcelona.
Falcons de Barcelona
Reus Circ Social
L’HÈRCULES
Una figura bàsica de les acrobàcies de Tànger. El baix d’un pilar ha de carregar també
lateralment amb altres moixiganguers La trobem amb variants també en algunes figures
del falcons catalans com Les balances de Vilafranca, el ventall amb pilar de Barcelona,
El cinc en un peu o L’oberta de la Nova Muixeranga d’Algemesí
lateralment amb altres moixiganguers La trobem amb variants també en algunes figures
del falcons catalans com Les balances de Vilafranca, el ventall amb pilar de Barcelona,
El cinc en un peu o L’oberta de la Nova Muixeranga d’Algemesí
L’oberta de la Nova Muixerana d’Algemesí i el joves delReus Circ Social
5 en un peu de la Nova Muixeranga d’Algemesí
LA TORRETA
Una torre que va des de Tànger als balls de valencians catalans, passant per diverses
torretes de les Muixerangues valencianes o la Moixiganga de Lleida.
Torreta del ball de Valencians de Tarragona Pilón de la Mojiganga de Titaguas
PIRÀMIDE DE 3 AMB FIGUERETA
Una de les més espectaculars dels acròbates marroquins. Enllaçaria amb la notícia de
“figuras piramidales” (pàgina 5).
“figuras piramidales” (pàgina 5).
En Falcons seria una Piràmide de 3, o Castell obert i també seria molt semblant a la figura
La figuereta de la Muixeranga d’Algemesí.
La figuereta de la Muixeranga d’Algemesí.
Acròbates de Tànger Figuereta de la Muixeranga Castell obert, Falcons de Vilafranca
PIRÀMIDES DE 2
Una nova figura piramidal. Barreja una de les més bàsiques del acròbates de Tànger, amb
el Mig Aire de la Moixiganga de Lleida.
Reus Circ Social
ITINERANT
LES FIGUERETES
El acròbates de Tànger acostumen a fer la roda, o figueretes sobre ells mateixos per
enllaçar figures més grans. Aquests salts sobre un mateix també els trobem en els Torners
de Morella.
enllaçar figures més grans. Aquests salts sobre un mateix també els trobem en els Torners
de Morella.
Reus Circ Social
Torners de Morella
PROPOSTA DE SORTIDA:
Components:
La Nova Moixiganga hauria de tenir un mínim de 9 components i un màxim de 18 per a
poder realitzar totes les figures.
Vestuari i atrezzo:
El vestuari
Hipotèticament podríem assimilar el vestuari de l’antiga Moixiganga al ball de Mossèn Joan
de Vic. Els dos ball tenies les mateixes despeses de vestuari, podríem fer la hipòtesi que els
vestuaris no eren molt diferents.
de Vic. Els dos ball tenies les mateixes despeses de vestuari, podríem fer la hipòtesi que els
vestuaris no eren molt diferents.
Donat que el dibuix més antic del Mossèn Joan de Vic els colors són roig l i daurat, i no blau
i blanc com finalment es va recuperar. Aquesta dada històrica justificaria de sobres alternar
en la vestimenta aquest colors.
i blanc com finalment es va recuperar. Aquesta dada històrica justificaria de sobres alternar
en la vestimenta aquest colors.
Dibuix del ball de Mossèn Joan de Vic, fet per Antoni de Bofarull abans de 1890
Per coincidència o no, tenim documentat que la propera Moixiganga de Lleida també vestia
aquests colors, tot i que actualment ha ampliat el ventall cromàtic.
aquests colors, tot i que actualment ha ampliat el ventall cromàtic.
Moixiganga de Lleida, des de 1860, segons F. Tarragó
A banda d’això proposo de completar la vestimenta dels acròbates amb una faixa i un
mocador de casteller, aquest detall, a banda de facilitar-los les acrobàcies, els connectaria
simbòlicament amb el món casteller, amb el qual tenen una méso menys proper parentiu.
mocador de casteller, aquest detall, a banda de facilitar-los les acrobàcies, els connectaria
simbòlicament amb el món casteller, amb el qual tenen una méso menys proper parentiu.
Atrezzo,
Com a atrezzo proposo els històrics cercolets i les atxes de vent. Els cercolets estarien
decorats amb cotó blans i betes per diferenciar-los del ball de Cercolets existent, a l’estil
de cercolets com els de Valls o Vilafranca. Les atxes, també anomenades a les notícies
de l’antiga Moixiganga, donarien espectacularitat a les construccions quan es fessin de nit.
decorats amb cotó blans i betes per diferenciar-los del ball de Cercolets existent, a l’estil
de cercolets com els de Valls o Vilafranca. Les atxes, també anomenades a les notícies
de l’antiga Moixiganga, donarien espectacularitat a les construccions quan es fessin de nit.
Els cercolets i les atxes no serien part essencial de les figures, sinó que serien un
complement singularitzador d’aquesta Nova Moixiganga.
complement singularitzador d’aquesta Nova Moixiganga.
Cercolets de Vilafranca Atxa de vent
Protocol:
La Nova Moixiganga de Reus proposo que, a banda d’actuacions lliures que pugui fer, i a
interès de la pròpia colla, s’integrés com a element festiu dins del Seguici Festiu, llavors
sortiria:
interès de la pròpia colla, s’integrés com a element festiu dins del Seguici Festiu, llavors
sortiria:
Sant Pere:
A l’anada i vinguda de Completes, el 28 de juny al vespre, moment en el qual les figures
es realitzarien amb atxes de vent, perquè amb la foscor del moment, pot ressaltar
l’espectacularitat de les construccions.
es realitzarien amb atxes de vent, perquè amb la foscor del moment, pot ressaltar
l’espectacularitat de les construccions.
Al matí del dia de Sant Pere, 29 de juny, al mig del Mercadal fent dues o tres de les figures
més espectaculars. L’atrezzo serien els cercolets.
A la processó de la tarda del 29 de juny, a la part civil i al lloc que li pertoqui segons
protocol, que seria entre el Carrasclet i el ball de Pastorets A les cantonades muntarien
les figures del repertori i entre i figura farien figueretes seguint filera, en la qual podrien
fer algun pas de dansa ben senzill. L’atrezzo serien els cercolets.
protocol, que seria entre el Carrasclet i el ball de Pastorets A les cantonades muntarien
les figures del repertori i entre i figura farien figueretes seguint filera, en la qual podrien
fer algun pas de dansa ben senzill. L’atrezzo serien els cercolets.
Misericòrdia:
Baixada de Misericòrdia, el 25 de Setembre al matí pel passeig que porta el seu nom.
Cada certs metres muntarien les figures del repertori, i entre i figura farien figueretes seguint
filera, en la qual podrien fer algun pas de dansa ben senzill. L’atrezzo serien els cercolets.
Cada certs metres muntarien les figures del repertori, i entre i figura farien figueretes seguint
filera, en la qual podrien fer algun pas de dansa ben senzill. L’atrezzo serien els cercolets.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada