El futur

Helena Tornero és una de les dramaturgues de moda, i amb raó. La peça El futur que vam poder veure a la sala Tallers del Teatre Nacional és una faula contemporània que funciona com un rellotge. De manera pausada, però sense descans, l’obra avança a contrarellotge cap a un final desconegut però anunciat. En aquest lapse, El futur ens parla de l’Europa que tenim ara, del punt de merda on som, del qual només podem caure més baix i enfonsar-nos en la pròpia misèria, o mirar de redreçar-nos i recuperar la dignitat a la qual hem renunciat per por.

El futur és moltes coses: una road-movie per l’Europa que s’enganya a ella mateixa, una tragicomèdia brechtiana que interpel·la el públic, una obra destinada a fer pensar el públic jove... i tot encaixa. Els dos actors i les dues actrius estan esplèndids i fan que tot rodi sense estrebades. David Menéndez que interpreta a l’immigrant Halim sap trobar prodigiosament el punt just de l’emoció; la joveníssima Júlia Genís en canvi, és com un pantà que obre comportes i deixa anar cabal de passió en la seva interpretació de la jove rebel; David Vert és l’actor solvent, amb ofici, que passa per les escenes resolent-les favorablement; per últim, l’Ester Cort fa de contrapunt còmic a les escenes dures, qui va ser l’imbècil que va dir que els dones no podien fer pixar de riure?

El futur és un artefacte que funciona, com un tàndem de quatre que puja i baixa per les emocions impulsat pels pedals dels intèrprets. L’Helena Tornero no ha fabricat una obra literària com fan alguns, sinó un mecanisme teatral que li serveix per explicar allò que vol. Sap combinar les emocions, els estats d’ànim, els ambients, els ritmes, i això li permet introduir discursos sobre les xarxes socials, el tràfic d’armes, la hipocresia dels mandataris, la por del poble, el dolor de la pèrdua, fins i tot reflexions sobre el mateix teatre... sense que res grinyoli ni soni com un pamflet.

I per què El futur? El futur és l’excusa de tot, el futur són les promeses dels polítics, el futur són els enganys que ens volem creure, el futur és la negació del present. El futur és una mentida, una mentida com el teatre, però el teatre és present, és mentida, però és ara i aquí.