La Mediterrània Occidental no ha estat mai un dels racons més rics del món, els pocs recursos naturals que tenia van ser esbandits en pocs segles i això va provocar que fos un racó d’espavilats que a les bones, o a les males, va haver de sortir-se’n amb el treball dels propis cossos. I per fer festa tres quarts del mateix, lluny de la pompa i del luxe de les llunyanes corts reials, el poble es divertia en festes o fires fent servir també el propi cos. Ja des de petits, quan no hi ha joguets a mà, ens divertim i divertim fent figueretes, salts, tombarelles, contorsions o com li vulgueu dir, perquè una cosa pot tenir molts noms. Quan això ho fem en companyia, totes aquestes figueretes es poden complicar molt més i en podem dir castells, falcons, acrobàcies, moixigangues o com li vulgueu dir perquè una cosa pot tenir molts noms.
El pas de la gran història ha col·locat murs entre poblacions i aquestes han hagut de fer dins la seva pleta, però a la pleta del costat la població no era pas massa diferent. Quan aquests marges s’han depassat ens hem trobat que hi ha grans diferències, però també moltíssimes petites semblances, com petites són les nostres vides al capdavall. Una d’aquestes semblances és la de fer figueretes per fer festa que, pel que he trobat, és fa des de Ghana fins a Itàlia, passant pel Marroc, el País Valencià i el Principat. Tenint en compte això, al Baix Camp, des del Reus Circ Social es van plantejar que si ens divertim de la mateixa manera, ho podem fer plegats, com plegats treballem, comerciem o ens eduquem. Amb aquesta idea, des d’aquesta Festa Major de Sant Pere 2019, la ciutat compta amb una Nova Moixiganga que fa figueretes de la Mediterrània Occidental, perquè una cosa pot tenir molts noms, com la població d’una ciutat que pot tenir molts noms segons els seu origen, però que junta pot fer una sola ciutat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada