El dia de les llufes, el govern més progressista va aprovar per Reial Decret la modificació de la llei de l'Estatut dels Treballadors, reforma laboral pels amics, el principal marc que regula a l'Estat espanyol les condicions de feina, i el text ha de ser convalidat o rebutjat les setmanes vinents al Congrés.
Dues de les darreres reformes, les de 2010 i 2012 sota els governs de PSOE primer i del PP respectivament, van suposar un abans i un després en l'abaratiment de l'acomiadament i en la pèrdua de capacitat de negociació i representació dels treballadors. A Catalunya no tenim capacitat legislativa que ens permeti determinar les condicions laborals. Ho vam intentar amb l'Estatut del 2006, i el que va passar a continuació ja ho sabem tots.
Aquesta nova modificació legislativa no canvia substancialment les reformes que havien de ser derogades segons les promeses electorals i els acords de pactes de govern. Per molt que ara es facin alguns avenços regulant la temporalitat, se segueix permetent l'acomiadament col·lectiu sense autorització administrativa amb el mal que això fa al teixit productiu del país. Es manté un dels trets distintius de la desregulació, traient a les administracions la capacitat d'intervenir en favor del bé comú i blindant la discrecionalitat a les empreses.
Potser podem pensar que les empreses han de tenir el dret de fer el que els roti, però això, a naltros, ens comporta un desmantellament de les empreses productives que tenim al Camp de Tarragona, i que només es regui el monocultiu del turisme barat, que continua amb aquest esquema lamentable de salaris baixos i precarietat. Després ens desesperem quan la nostra gent vàlida ha de marxar a l’estranger per tenir una bona feina, perquè aquí només troba feines de supervivència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada