La Punta de Santa Marina (537) a Pratdip, serra de Llaberia. L’excursió
es molt curta, una hora i mitja, però tot i així bastant espectacular.
Sortim del Santuari de Santa Marina pel GR-192-1. Un
indicadors ens diuen que per anar a la punta podem passar per la dreta o per
l’esquerra, anem per la dreta, direcció a Vandellòs. Passem una estoneta per
dins d’un bosquet molt humit i comencem a pujar per un camí empedrat muntanya
amunt pel fons d’un barranc. Tot i que estem en un GR les marques són grogues.
En deu minuts trobem un pal indicador a mitja muntanya, hem de girar a la dreta
pel camí marcat. Seguim pujant fort fins al Coll de Santa Marina. Davant nostre
tenim els Dedalts de Vandellòs, al fons el poble, a la dreta la Mola de Remullà
i a l’esquerra el nostre camí. El GR baixa cap a Vandellòs, per tant ara hem de
seguir unes marques blaves que ens porten fins a la punta per la carena de la muntanya. Vista
espectacular, tot i que el dia està emboirat. Margallons i romer. Anem
crestejant i en breu en nom de cresta agafa el seu sentit perquè hem d’anar
saltant amb cura per les roques de la carena. No hi ha cap perill sempre que les roques
estiguin seques. Ens plantem sota el cingle de Santa Marina i per a superar-lo
hem de baixar uns moments pel bosc i pujar pel Pas de l’Escala, una escala
metàl·lica i una breu grimpada ens duen al cim.
Per baixar seguim per una tartera, com que les roques es
mouen bastant hem de tenir per referència que hem de passar per sota les torres
d’alta tensió. No fem cas d’unes marques de GR antigues, aquest va canviar de
recorregut. Passem per costat d’uns marges de pedra seca gegantins. Al final de
la tartera ens trobem amb un encreuament de camins i la font de la Duera. Trenquem a
l’esquerra i ja som a al pista que passa per dins el bosc de l’ermita, un bosc
de conte. En breus moments ja serem al cotxe. El que he dir, curta però
espectacular.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada