L’altra dia una amiga que està soltera i de molt bon veure
es lamentava que els homes d’avui dia s’han rendit. No entenia com a ella, una xica que es cuida molt i que sempre
ha estat considerada, no només per ella, com a guapa, els homes no li van darrera i
sempre és ella que ha de fer el primer pas. Deia que els homes no hem entès bé
això de la igualtat i que hem renunciat
al nostre rol.
Obviava evidentment els voltors que apareixen de matinada a
les discoteques. Es referia que troba a faltar a homes que no s’amaguin darrera
borratxeres o aplicacions d’internet per a entrar amb elegància a una xica a
qualsevol moment i qualsevol hora, que la vida és molt curta, i que sàpiguen
encaixar amb humor la -potser no tant- probable negativa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada