En aquesta ciutat hi ha diades
que van del bracet d’un espectacle teatral concret. Durant dècades Tot Sants
era indissociacle del Don Cuan Tenorio que es feia al Bràvium de la mà de Jaume
Amenós, Cisco Marca i companyia. Potser menys popular que aquesta, però
igualment inexcusable, és la cita que tenim amb El Poema de Nadal al Teatre Bartrina. Ja fa més de quinze anys,
abans i tot de la reinaguració del Bartrina, que el selvatà Josep Maria Puig va
començar a recitar El Poema de Nadal
de Josep M. de Sagarra a l’emparquetada Sala Hortensi Güell del Centre de
Lectura de Reus. Amb la reobertura del Bartrina aquest espectacle va trobar el
marc adequat, tot i que no gaire més de cent persones van seguir enguany el
recitat de Sagarra, la majoria repetien d’altres anys ja que l’espectacle bé
s’ho val. Després de tants anys d’interpretar-lo l’actor i el text ja són la
mateixa cosa. És una delícia escoltar un poema que respira i avança amb
fluïdesa. El domini absolut que té Josep M. Puig dels versos de Sagarra fa que
el poema s’entengui clar com una conversa col·loquial, i alhora aconsegueix que
la musicalitat dels versos soni com una cançó popular. Josep M. Puig fa allò
tan difícil: que les coses semblin fàcils. Fa entenedora la poesia de Sagarra,
les severes i serenes imatges noucentistes ens ericen els pèls del braç quan
són dites per Puig. La crítica que Sagarra va fer als anys trenta a la nostra manca
de compromís amb allò que ens és comú, sigui el que sigui, ressonava al Bartina
com si fossin versos escrits avui.
Aquests últims anys, a Puig
l’acompanya el saxo soprano de Xavier Pié. El músic intervé com a intermedi musical entre cants del poema. Potser
aquesta proposta talla la intensitat del poema, però segurament que tant el
públic com l’actor necessiten respirar.
El dia de Sant Esteve paga molt
la pena aixecar-se del tresillo, tancar la dolentíssima comèdia nadalenca del
televisor, i fer un passeig fins al Bartrina. La caminada ens alleujarà la
digestió lenta i El Poema de Nadal ens
alimentarà l’enteniment, de tant en tant també toca.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada