Han
passat els dies després de la mort de la gran actriu Anna Lizaran. Va ser una
actriu sublim que, a banda d’actuar en grans escenaris, també va fer que
aquells que no ho eren, de grans, s’hi tornessin. Que el Teatre Bar na passés a
ser de primera divisió com ha estat durant molts anys és per la feina que hi
venien a fer, de tant en tant, actrius monumentals com Anna Lizaran. Als
norantes va venir Quartet en la qual Lluís Homar li donava la rèplica, Tot
esperant Godot dirigida pel retrobat Lluís Pasqual o la reposició de La nit de
les tríbades, que es va interpretar a la platea del teatre i sort vaig tenir de
poder aconseguir una de les poques butaques dels pisos que es posaven a la venda. No sempre passa
que t’adonis que la teva normalitat sigui l’excepció, però ja en aquells
moments en que cada dos o tres setmanes podíem assistir a espectacles
memorables, sentiem que vivíem moments únics. Precisament això és el teatre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada