Una
de les millors minisèries de la
història. En només set capítols s’explica aquesta inquietant
i, a vegades esgarrifosa, història ambientada a Nova Zelanda. Feta fa pocs
mesos pels independents Sundance Channel i la BBC està sent aclamada per la
crítica i alguns la posen a la categoria d’obra mestra. La història no és molt
original: en una comunitat aïllada a la muntanya succeeixen
fets cruents. Això no és nou: Twin Peaks, Solitud, Els sots feréstecs, la
punyalada...
Però com en aquests casos, la virtut de
l’obra és en la narració i no en la història mateixa.
La
directora i escriptora Jane Campion presenta una cruel història d’una nena
embarassada de dotze anys que desa-pareix. Una detectiu s’obsessiona amb la
recerca, ja que el cas li reobre velles ferides emocionals que li van provocar
les bèsties humanes que poblen el paradís natural que és aquesta part de Nova
Zelanda.
El
paper protagonista el té Elisabeth Moss, que col·lecciona papers importants en
sèries de capçalera com West Wing o Mad Men. La sobrietat i solvència d’aquesta
jove californiana la fa aconseguir bons papers. A vegades sembla una actriu poc
expressiva,de fet mai cau en la sobreactuació. Això fa que no guanyi gaires
premis, però sembla que els directors de càsting confiïn en ella. De fet per a
interpretacions excessives en el repar ment ja hi ha l’oscaritzada Holly Hunter
i l’escocès Peter Mullan que aconsegueix ressaltar totes les arrugues facials
de la maldat.
Aquesta
història no fa concessions: si els homes som presentats com a bèsties salvatges,
les dones són descrites com a estúpides sense remei que fracassen en la seva
socialització. Només la natura, els gossos, les muntanyes, el llac...
són
els únics protagonistes de la sèrie que no queden malparats. Hi són sense
fer-se mal innecessàriament, cosa que no fem els humans. L’error som tots, però
com la protagonista, hem d’aprendre a viure amb això.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada