Claire
Danes és la protagonista de absoluta de Homeland, la sèrie que actualment
arrassa en críítica i en públic. Claire Danes no ha sor t del no res, als quinze
anys ja va guanyar un Globus d’or per My so-called life, la millor sèrie que
s’ha fet mai sobre adolescents. Tot i que... siguem sincers, una sèrie
d’adolescents, per bona que sigui, mai és una excel·lent sèrie.
My so-called life, la van passar
al canal 33 amb el nom de Si això és vida!. Una sèrie que donada la tirada que
té aquesta
actriu, actualment carregada de premis, potser podrien reposar. Mirar-la no és
una pèrdua de temps en absolut. És fort veure que una bona
actriu neix, més que no es fa. Claire Danes que ara és fantàstica ja era molt
bona als catorze
anys. A banda d’això la sèrie té un molt bon guió i uns correctes secundaris.
Aquesta sèrie era l’an -Beverly Hills, 90210 Sensacíon de vivir i així
li va anar.
My
so-called life retrata amb un realisme fotogràfic la vida dels adolescents, i
per ser més precisos, la vida del adolescents post Generació X, de la primera
meitat dels norantes. Les robes grunges, les noies vestides de la manera més antifemenina de la història i els nois amb indumentària de cantant de rock. Aquesta
sèrie retrata tant bé aquella època que fins i tot el protagonista masculí de
la sèrie, Jordan Catalano (Jared Leto), va donar nom a la recentment batejada
generació dels que vam néixer entre el 1977 i el 1981.
Homosexualitat
amagada, armes a l’ins tut, alcoholisme, fracàs escolar, immaduresa... Uns
temes i un tractament que superava l’esquema clàssic de sèrie per a
adolescents, de fet, la majoria de temes quedaven oberts, no hi havia la Gran Solució , ni el
tancament defini u de la problemà ca, ni la sentència que revelava la veritat. Com a la
vida real, els problemes arriben per a instal·lar-s’hi. De fet la sèrie tracta
sobre aquests problemes i la seva no-resolució. Fins i tot a l’episodi 12 fa
servir el sonet 130 de Shakespeare per a definir-se com el que és: una
imperfecció que es fa estimar.
Els
personatges tampoc eren cap meravella, la protagonista era una cagadubtes que
es comportava com una escal-fabraguetes amb Brian (Devon Gumemersall) el nerd
calçasses del seu barri. El protagonista masculí, Jordan Catalano era el xic guapo amb molt de múscul i poca matèria gris, però lluny de l’estereotip, es
descobreix que tenia un greu problema d’aprenentatge que cap professor de l’instititut s’havia preocupat per a descobrir ni per a tractar. També hi ha una filla
d’una família desestructurada que és addicta a tot, un gay que no surt de
l’armari com ningú ho feia als 90, una nena pija i estudiosa que folla com el
gall de la Passió, uns pares desconcertats, els quals ella porta els pantalons
i ell -al las!- està a l’atur...
Tot plegat massa poc dirigit al
públic adolescent, i amb massa temes adolescents perquè en aquella època pugués
interessar al públic adult. Va ser cancel·lada a la primera temporada. Tot i
tenir excel·lents crítiques, l’audiència era baixa. Però sembla que el que va
fer que aquesta sèrie es tanqués definitivament va ser que la intensa
intepretació de Claire Danes va estar a punt de fer-la petar. Ella, amb molt
bon criteri, va dir que ja n’havia tingut prou. Amb tot això aquesta bona sèrie
va acabar massa prematurament, però la va convertir en una sèrie de culte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada