Mary Shelley va escriure Frankenstein fa dos-cents anys, i
està molt bé que des de Catalunya recordem una de les obres
literàries més conegudes que ha estat escrita per una dona.
Frankenstein és una obra més anomenada que llegida, i
Guillem Morales n’ha fet l’adaptació teatral pel TNC. Aquesta
versió vol ser fidel a l’obra de Shelley i allunyar-se dels clixés
cinematogràfics, però potser cau en un excés de pedagogia i
d’aplanament. És curiós que una novel·la breu s’acabi
convertint en una obra teatral de més de dues hores de durada. No
passaria res si no fos que la direcció de Carme Portaceli també
sembla que hagi deixat fer als actors, sense marcar-los massa
directius. Entenc que dirigir dos actors que també són directors ha
de tenir mala peça al teler.
Anem al moll de l’os: L’Àngel Llàcer —que a mi gairebé
sempre m’agrada— en aquest paper de Dr. Frankenstein està
absolutament perdut, des del primer monòleg fins al final no ateny
la veracitat ni en un instant. El seu era el personatge més
complicat de l’obra i no el sap desxifrar. Per altra banda, el Joel
Joan fent de criatura monstruosa, ranquejant i grallant com un corb
ja ho té tot de cara, seria injust no reconèixer-li el mèrit de
mantenir sense fissures el personatge. Els altres actors tampoc s’hi
llueixen massa: mentre el Lluís Marco al paper de cec —un
caramelet també— l’enfila bastant bé, però al paper de pare es
perd completament. I bons actors com l’Albert Triola o la Magda
Puig — que estava incommensurable al Llarg dinar de Nadal—
aquí passen com un tràmit. De fet, el mal de tot plegat és que les
interpretacions acaben al punt on començaven, i potser això forma
part del missatge romàntic de Mary Shelley que Guillem Morales ens
ha arrebossat, però tot plegat és lineal i, cap al final de la
primera part, avorrit.
Comptat i debatut: el Fortuny estava ple, i al final, bona part del
públic es va posar dret a aplaudir i aclamar a l’elenc. Bona
iniciativa per atraure nous públics. Ara bé, quan el Teatre
Nacional de Catalunya fa el paper de Focus, potser ens cal
reflexionar.
Publicat a la NW de maig de 2018
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada