Marat-Sade


Marat-Sade no és una obra fàcil, gens. Feliu Formosa ho atribuïa al fet que Peter Weiss tractava de donar teatralitat a materials difícilment teatralitzables. Allà on Formosa parlava de materials, jo en dic pamflets. I no passa res, al contrari, per fi algú se la juga i parla de política des de dalt de l’escenari quan abaix tothom en discuteix. El que no és normal és que el teatre només serveixi d’intermedi festiu a les batusses socials. Certament que ha de ser política que parla de teatre, i no política que s’amaga en formes teatrals, i Marat-Sade està en un perillós entremig d’aquests dos conceptes. Peter Weiss deia que era teatre-document allò que feia, i la companyia Atalaya, dirigida per Ricardo Iniesta no n’han amagat pas aquesta part reivindicativa i d’agitació. El missatge no estava ocult ni dissimulat entre atacs de follia. Les proclames revolucionàries de Marat ens arribaven ben nítides gràcies al repetidor que als anys seixanta del segle passat va posar Weiss. Els Atalaya només han descodificat la senyal i ens l’han presentada amb un llenguatge entenedor avui dia, tan entenedor que la parella de darrera meu va sortir indignada a mitja obra.

Els Atalaya ens han amanit Marat-Sade convenientment perquè no se’ns fes una bola a la boca, i no ens ofeguéssim. Per una banda amb una posada en escena espectacular, i una escenografia tan senzilla com efectiva que ens bombardejava amb potents imatges. La il·luminació, la música, les coreografies, el vestuari, la perruqueria, tot plegat vogava en la mateixa direcció, i feia que aquest text feixuc navegués lleuger. D’altra banda, la feina dels actors i actrius és lloable, una altra cosa és que ens pugui agradar més o menys el seu estil a vegades ampul·lós, però quan algú es deixa la pell en escena, gairebé literalment, pocs peròs li pots trobar.


Celebro la valentia dels andalusos Atalaya de fer una obra revolucionària en temps convulsos. No celebro, però sí que em tranquil·litza, que Peter Weiss estigui mort, ja que si fos viu i fos d’aquí, segurament que pel text de l’obra el processarien per qualsevol càrrec arbitrari.

Marat-sade
Teatre Fortuny
10.02.2018

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars