Marat-Sade no és
una obra fàcil, gens. Feliu Formosa ho atribuïa al fet que Peter
Weiss tractava de donar teatralitat a materials difícilment
teatralitzables. Allà on Formosa parlava de materials, jo en
dic pamflets. I no passa res, al contrari, per fi algú se la
juga i parla de política des de dalt de l’escenari quan abaix
tothom en discuteix. El que no és normal és que el teatre només
serveixi d’intermedi festiu a les batusses socials. Certament que
ha de ser política que parla de teatre, i no política que s’amaga
en formes teatrals, i Marat-Sade està en un perillós
entremig d’aquests dos conceptes. Peter Weiss deia que era
teatre-document allò que feia, i la companyia Atalaya, dirigida per
Ricardo Iniesta no n’han amagat pas aquesta part reivindicativa i
d’agitació. El missatge no estava ocult ni dissimulat entre atacs
de follia. Les proclames revolucionàries de Marat ens arribaven ben
nítides gràcies al repetidor que als anys seixanta del segle passat
va posar Weiss. Els Atalaya només han descodificat la senyal i ens
l’han presentada amb un llenguatge entenedor avui dia, tan
entenedor que la parella de darrera meu va sortir indignada a mitja
obra.
Els Atalaya ens han
amanit Marat-Sade convenientment perquè no se’ns fes una
bola a la boca, i no ens ofeguéssim. Per una banda amb una posada en
escena espectacular, i una escenografia tan senzilla com efectiva que
ens bombardejava amb potents imatges. La il·luminació, la música,
les coreografies, el vestuari, la perruqueria, tot plegat vogava en
la mateixa direcció, i feia que aquest text feixuc navegués
lleuger. D’altra banda, la feina dels actors i actrius és lloable,
una altra cosa és que ens pugui agradar més o menys el seu estil a
vegades ampul·lós, però quan algú es deixa la pell en escena,
gairebé literalment, pocs peròs li pots trobar.
Celebro la valentia dels
andalusos Atalaya de fer una obra revolucionària en temps convulsos.
No celebro, però sí que em tranquil·litza, que Peter Weiss estigui
mort, ja que si fos viu i fos d’aquí, segurament que pel text de
l’obra el processarien per qualsevol càrrec arbitrari.
Marat-sade
Teatre Fortuny
10.02.2018
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada