Tenim l'any Pedrolo a tot drap i el que en diuen que és una de les cireretes és aquest inèdit Infant dels grans. Aquest llibre és un acte d'amor del novel·lista cap a la seva filla Adelais, un presentl per tota la vida, Pedrolo regala a la seva filla allò que sap fer: escriure.
Per aquest motiu és un text tan tendre com incòmode. Sembla que podem el nas a la intimitat d'una família en els motius d'extrema felicitat i, alhora, de por. Perquè quan ens sentim tan feliços, tenim por que tot allò s'estimbi. Pedrolo era tan bon escriptor, que unes notes quotidianes tenen un valor literari irrefutable, i també Infant dels grans ens mostra un Pedrolo dolç i atent, lluny de la imatge d'home resrvat i dur que teníem.
No sabrem mai si Manuel de Pedrolo hagués volgut que es publiqués Infant dels grans, però els regals volen dir despendre's d'una cosa que t'importa per donar-la a algú, que pot fer-ne el que vulgui.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada