El monòleg del perdó

Enric Casasses és el poeta que passarà a la posteritat dels que hi ha a la nostra època. No sé si algú més, però en tot cas ell sí. Això que no ve a tomb, em serveix per començar a parlar de la seva incursió teatral amb el Monòleg del perdó. 

Aquest no és un text fàcil, de fet és un joc literari per portar a l'escenari. És un text per a una actriu. Un text i unes acotacions que són tan important com els text. Doncs l'actriu ha de fer d'actriu que interpreta a una Calamity Jane que deixa anar el corrent de la consciència i que tan aviat ens intercala contes europeus d'infància, com secrets d'alcova.

 

Els jocs literaris són complicats en el teatre, perquè quan llegeixes et pots aturar i tirar enrere les vegades que faci falta fins que entens la jugada. El teatre només avança i si no ho caces se'n va. Casasses esplaia en això:
                 
               "Què, començo una tercera o quarta història, a veure si així puc anar embolicant més
                la troca, puc deixar penjades les que ja tinc començades?"

En tot cas aquest text va ser escrit perquè l'interpretés Laia de Mendoza. Diuen que els dramaturgs sempre que escriuen, ho fan pensant en l'actor o actriu que dirà aquelles paraules. N'he trobat uns fragments i es veu molt potent.

Enric Casasses: "Monòleg del perdó" [fragments] from SUMMA arxiu videogràfic on Vimeo.

Les acotacions del text són tan importants en el text que gairebé esdevenen un diàleg amb el paper de l'actriu. Així ho van llegir posteriorment el director Abel Vernet i els actors Blanca Garcia Lladó i Joan Sirera.

"Monòleg del Perdó" d'Enric Casasses from Blanca Garcia Lladó on Vimeo.

Aquest text no és només un joc, si formalment, però entre facècia i altra el poeta ens clava sentències rotundes i ben actuals:

                "amb la pressió catòlica-feixista ho van tenir molt pelut, la van filar molt estreta la 
                 corda de l'anar tirant, semple amb l'amenaça omnipresent de quedar esclafats
                 pel malviure sòrdid, terrible, de quan no pots -no pots!- mostrar-te com ets"

I també la lucidesa meridiana de Casasses:

                "L'home fred i calculador pot tenir uns sentiments super-intensos i super-amargs. I el 
                  més segur no és que els tingui aquests sentments, és que el dominen, i no el deixen
                  viure tranquil a més."

Ni el text ni l'espectacle són fàcils, però com diu :

                "El que ens agrada és completament explicatiu del que ens agrada"