Jordi Martínez, per mi el millor pallasso enfarinat que hi ha però més conegut pel seu paper de Paco a Ventdelpla. Monti, o sigui Joan Montanyès, un pallasso dels de veritat, no dels happyflowers que riuen per fora i ploren per dins, sinó dels que de lluny fan morir de riure però que si se t’acosten massa et fan morir de por. Claret Clown, o Claret Papiol o Claret Poltrona, el tercer històric, un dels actors amb millor veu de Catalunya que tanca aquesta trinitat d’astres pallassils.
Petita feina per a pallasso vell és la versión klown d’El mètode Grönholm, però no és una ridiculització del món empresarial,o no de manera explícita, sinó que ens presenta el pallasso com a qualsevol ésser humà: roí, mesquí i àvid de diners i de fama, però a diferència dels altres, té el moment lúcid de saber que és un pallasso i d’actuar conscientment com a tal, mentre que els altres no. Potser els moment d’humanització dels pallassos s’allargaven una mica massa, potser calia donar el tros de paper que pertocava a cadascú dels actors per tal que ningú quedes relegat, tot i així paga molt la pena. A qui li agradin els combinats de cinisme i humor aquesta és la seva obra de teatre, perquè ens trobem davant d’una obra de teatre amb tons de circ, més que no pas amb circ dins del teatre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada