El 28 de gener va entrar el fred, la Palma es va omplir de cantadors de corrandes,
les necrològiques deien que a Reus aquell dia no va morir ningú, però a la
capital finia Spanair. Bé, i al Bartrina es va representar Moviments polítics de la ballarina i perfomer Sònia Gómez. Al
cronista li havien dit que li agradaria, que les performances que havia fet amb
sa mare eren molt interessants. De fet, el cronista suposava que sense bons
precedents no l’haurien coproduït al CAER.
Moviments polítics vol ser una reflexió sobre el propi cos en
diferents fases d’aquests, tal com pot ser un embaràs i un part, amb passejada
del nadó en escena inclosa.
L’acció transcorria en una estació espacial a Tità, el satèl·lit més gran de
Saturn, tot i que durant tot l’espectacle es projectaven imatges del pigat
Júpiter, potser un planeta més fotogènic. Un actor mig transvestit que
representava l’ordinador de la nau guiava a la ballarina i més tard al creador
audiovisual reconvertit a ballarí. Tot plegat va desembocar en una reflexió de
les possibilitats gestuals d’un cos, com és la gestació i posterior recuperació
física d’una ballarina, o bé en les aptituds d’un cos poc treballat per a pujar
a un escenari a dansar.
El cronista es pensava que la localització còsmica inicial portaria a un
treball corporal relacionat amb els desajustos físics que provoquen la manca de
gravetat, la radiació espacial, l’aïllament... Doncs no, o no ho va entendre. El
cronista es preocupava: passaven els quarts i a l’escenari no hi passava gaire
cosa, ni li arribaven sentiments com la ironia, la tendresa, ni tan sols provocació...
i ja es planyia d’haver deixat de ser modern quan un fosc li va interrompre els
pensaments. Algú va xocar les mans per indicar que s’havia acabat i la resta de
públic va acomiadar Moviments polítics
amb gèlids aplaudiments de cortesia. El 28 de gener va entrar el fred, i es va omplir la Palma
de cantadors de corrandes, les necrològiques deien que a Reus aquell dia no va
morir ningú, però a la capital finia Spanair, i ja està.
Publicat a la NW el febrer de 2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada