La casualitat va voler que ahir, el dia que Mar de Riquer
feia 98 anys, tragués de la biblioteca el seu L’arnès del cavaller (armes i
armadures catalanes medievals) i com un boig en comencés a devorar els
capítols.
Val
a dir que llibres com aquest, que poden semblar per a quatre estudiosos o rates
de la biblioteca, són pedres de les voltes que sustenten una cultura.
Sense
L’arnès del cavaller no haguéssim entès gaire cosa de la nostra literatura
medieval, i per tant no haguéssim entès Lo Tirant lo Blanc, per exemple. I
sense entendre Lo Tirant lo Blanc segurament la nostra nació seria una mica
menys sòlida. en cultura i autoestima.
Ausbergs, perpunts, targes i d’altres conceptes que avui dia
ens semblen extraterrestres, Riquer ens ho explica i ho fa entendre de manera
didàc ca. Ho exemplifica amb exemples de la literatura i de l’art català. Cert
és que tenim els deu volums de l’Alcover-Moll per a saber què volen dir aquests
termes, però Riquer ens explica cronològicament les armes dels cavallers i els
motius de l’evolució en aquestes. Potser trobem que és un llibre molt desigual,
la poca documentació que ens queda de l’Alta Edat Mitjana contracta amb
l’abundosa informació que podem trobar dels segles XIV i XV. Tot i així, tenim
500 pàgines plenes d’informació, cites i il·lustracions que acaben de ser
reeditades per La Magrana.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada