Avui el sol s’ha aturat uns moments. Quan Josep Maria Pujol
ens explicava La cançó de Rotllà ens va fer fixar en un passatge de la batalla
de Roncesvalls. En un moment determinat del xoc, el sol davant de similar
singularitat, va aturar-se. Les forces de la nauralesa van rendir momentani
vassallatge als humans. Aquest ma també he tingut la sensació que el sol
s’aturava quan he llegit un tuit de la Montserrat Palau dient
que Josep Maria Pujol, professor de Literatura Medieval i Folklore a la URV,
havia mort.
Crec
que cap dels que hem estat deixebles seus hem maleït haver estudiat Filologia
Catalana, malgrat les poques perspectives laborals que això ens ha comportat,
pel privilegi d’haver pogut assistir a les seves classes. A ell devem dotzenes
de coneixements que han quedat ben gravats dins nostre. Ens va fer entendre que
els homes i les dones de l’Edat Mitjana no eren tan diferents que els d’avui
dia: les mares posaven als seus fills noms de moda com Rotllà de la mateixa
manera que ara s’inscriuen xiquetes amb el nom de Shakira. Ens va fer descobrir
que els trobadors com Guillem de Berguedà tenien els mateixos apetits i fúries,
o fins i tot més, que naltros mateixos. Vam entendre que la tipografia d’un text també ens explicava coses. Vam entendre
que el folklore no era una joia que calia guardar en una caixa forta, sinó que
sempre havia estat una eina, i les eines són per a fer-les servir, d’acord amb
les necessitats de cada època. Ell ha estat el major estudiós sobre les
llegendes urbanes, una de les mostres de folklore més vives de la nostra època.
Recordo
memorables classes sobre El Llibre des Fets... un dia ens va explicar que els
romàntics catalans, preocupats perquè els catalans no teníem cançons de gesta
com les grans nacions, buscaven infructuosament dins les grans cròniques, la
nostra cançó de gesta perduda. Anys després, buscant els apunt d’aquell dia,
vaig trobar que només havia escrit un parell de línies
i la resta del temps m’havia quedat embadalit escoltant-lo.
Podria
continuar explicant mil coses sobre les mítiques classes de Josep Maria Pujol
però el moment que tenia per a fer-ho s’ha acabat. Sento que la xiqueta s’ha
despertat de la migdiada i toca retornar al sempre agraït ofici de pare. Estic
segur que a ella algun dia també li explicaré les històries del catalans que
van arribar fins a les terres gregues, desafiant a grans imperis, només
comptant amb la seva audàcia... Entre molts d’altres coneixements que ben
sovint se’m fan presents.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada