Set
llargues temporades de vint-i-tants capítols plens de maniqueisme, arrogància
mal dissimulada i banderes nord-
americanes. Sembla un plantejament poc
engrescador, però partint d’aquesta premissa Aaron Sorkin va fer la que al seu moment
va ser la millor sèrie de la
història. La clau era que va fer una sèrie intel·ligent que
donava per descomptat que
el públic també era una mica intel·ligent, o en tot cas que hi havia públic que
apreciava productes una mica treballats. D’aquí el seu èxit sense
precedents. West wing ha estat la primera d’aquesta dècada gloriosa de sèries.
Ha
estat La Sèrie en majúscules.
Mostrar
les suposades interioritats dels despatxos d’una Casa Blanca governada per un
president demòcrata és el que passa a West wing durant 7 llargues temporades de
vint-i-tants capítols cadascuna. Aviso, perquè començar-la exigeix gairebé un
cert grau de compromís.
Martin Sheen i Rob Lowe comencen pilotant aquesta enorme sèrie, però a resta de
repar ment aviat aconsegueix eclipsar al guaperes Lowe, mentre que el primer
esdevé gairebé el tòtem de la
sèrie. El que havia de ser una sèrie sobre la vida d’un
assessor polí c s’acaba conver nt en la monitorització del gabinet del
President, amb constants entrades i sor des de membres.
West wing té uns treballadíssims guions que ens mostren les
interioritats polítiques de la
Casa Blanca i com aquesta és una màquina de destruir vides
privades de la gent que hi treballa. Sembla ser que Sorkin va aconseguir que
els guions estiguessin assessorats i supervisats per antics membres de la Casa Blanca i potser
per aquest motiu la sèrie sembla tan veraç. West wing beu de la realitat, es
tracten temes ben candents: atemptats, Israel i els Palestins, l’educació
pública, l’impeachment, les trinxadores maquinàries electorals, la candidatura
per a President d’algú provinent d’una minoria... Tot tractat des d’un punt de
vista prou imparcial, els bons no són sempre bons i es taquen les mans amb
sang, ni els dolents ho són tant. Ep! Si ens has dit al començament que és una
sèrie maniquea... Sí, és que la conclusió de tot plegat és que malgrat tot, els
americans són els bons i els que guanyen. Bé, almenys fent sèries sí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada