El
millor estudi filològic que he llegit mai és el que va fer Martí de Riquer -
traspassat ahir- dels poemes i cançons de Guillem de Berguedà, el poeta més
brutal de la nostra literatura.
A
través d’aquest llibre i de les indicacions del també traspassat Josep Maria
Pujol vaig entrar en una literatura terriblement directa però que s’amaga en
els paranys del llenguatge.
Literatura
directa perquè a l’Edat Mitjana no s’estaven per brocs: tenien poc temps i ho
sabien, per això el seu amor, odi, amistat i luxúria eren terriblement
intensos, tant, que avui dia ens sorprenen per la seva cruesa.
Literatura amagada perquè de l’occità del segle XII al
català del XXI hi ha uns quants paranys que s’amaguen pel camí, i sense
medievalistes de l’alçada de Mar de Riquer o Josep Maria Pujol no n’hauríem
entès missa la meitat.I potser em direu: -Jo no he llegit, ni penso llegir mai res
d’un personal que fa 800 anys que cria malves. I no em semblarà estrany, a tots
els països normals són quatre els que llegeixen textos com aquest, i
precisament per això, pel fet que els quatre gats tinguem a la disposició aquests
textos medievals cuinats i preparats per a ser devorats, també ens ajuda a ser
un país normal. Hem de donar-los gràcies als que ho han fet possible, sobretot
a Mar de Riquer i a Josep Maria Pujol .
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada