Mares! Maternitat a crits

Era una nit estranya per anar al teatre, un dimarts, després que el Mercadal s’hagués omplert per protestar contra la suspensió de la Consulta del 9 de Novembre per part del Constitucional, i a sobre, hi havia un partit de Champions que el Barça perdria. Poca predisposició d’esperit feia que el teatre no estigués ple, tot i que no quedessin entrades a la venda. I això que la Lloll Bertran sempre ha tingut molta tirada al Fortuny. De Mares! Maternitat a crits n’esperava passar una bona estona, que ens fes riure i poca cosa més, doncs sí que hi havia alguna cosa més. Aquesta obra és l’adaptació de Motherhood out loud, una comèdia que ha funcionat molt bé als teatres de Nova York. Però no ens vam trobar amb l’esperada comedieta d’embolics, sinó que a l’estil nord-americà, ens vam trobar amb un seguit d’escenes sobre llocs comuns que van combinar l’àcida ironia amb reflexions pretesament transcendents. Mares és una obra moralitzant que reivindica la diversitat de famílies (homosexuals, immigrants, amb fills adoptats) des de la comèdia. El truc perquè funcioni és que no ens treuen la bandera des del començament, ni va adreçada a un públic conscienciat, sinó que des de la presentació de situacions habituals es toca vellutadament temes delicats. Com entomen uns pares gays les preguntes que els fa la seva filla adoptada, o com supera una mare els dubtes sobre la identitat sexual del seu fill, són algunes de les escenes. Mares és un pamflet, però està tan ben fet que ens el podem empassar sense adonar-nos del gust agredolç que té. El text és escrit  per reconeguts dramaturgs i monologuistes nord-americans contemporanis. Res no hi falla i res no hi sobra, i busquen i troben que l’espectador s’identifiqui amb els personatges a través de situacions quotidianes per clavar-li a parts iguals gags humorístics o moralitat. Això no funcionaria sense bones interpretacions, i la Lloll Bertran en aquestes tessitures és especialista, però sobretot cal fer justícia amb una esplèndida Sandra Monclús que encerta amb precisió les escenes que protagonitza.

Publicat l'octubre de 2014 a la NW