El Jaume ha ajustat la porta


No s’entendria res del teatre a Reus del últims quaranta anys sense tenir en compte la figura del Jaume Amenós. Voler fer una glosa de la seva figura segur que seria incompleta perquè els seus esforços i les seves virtuts superaven la capacitat de recerca de qualsevol glosador que té les paraules comptades. Qui vulgui repassar-ne tota la feina  pot llegir-se el llibre El Bravíum de tots 1951 – 2001  de Margarida Riu, i pels últims deu anys submergir-se a internet i trobarà hores i hores d’informació que va generar la seva infatigable tasca.

Per tots aquells reusencs que ens hem acostat al món del teatre, a un costat o a l’altre de la quarta paret, el Jaume Amenós sempre ens va obrir la porta del Bràvium amb un somriure d’orella a orella. Que si una colla necessitava un espai per assajar, a l’altre li calia vestuari per a representar una obra d’època, que si unes noies volien estrenar al Bràvium, o si uns nois necessitaven uns vestuaris per canviar-se abans de sortir a actuar al Pallol... Històries com aquestes es repetien setmana rera setmana. Històries en els quals no n’era el protagonista, però sí una peça cabdal perquè arribessin a bon port. La majoria d’iniciatives teatrals que han sorgit a al ciutat han passat per l’autopista que l’Amenós i companyia van construir, una autopista sense peatges i sense barreres.  Mai no calculava què podia obtenir-ne a canvi, però sì que feia les coses per interès de la ciutat. Quan el trucaves o li proposaves alguna cosa de seguida t’hi entenies perquè veia clar que qualsevol iniciativa cultural que es volgués tirar endavant, aconseguia el seu objectiu de fons que era fer créixer la ciutat, i per això sempre oferia la seva entusiasta col·laboració, encara que sabés que aquesta potser no li seria mai prou retornada.

Una nit freda de principis de desembre el Jaume va ajustar la porta que sempre havia mantingut oberta i amb un somriure d’orella a orella, però no la va tancar pas, perquè la feina que va fer, i que va ajudar a fer, perdura perquè moltes d’altres portes s’obrin.

perquè no vol o perquè no pleguen res de la pel·lícula, igual que al referèndum.

Publicat a la NW el desembre de 2014

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars