Portem la rosa a la pell

Els de Reus sentim la ciutat com la mateixa pell. Per aquest mo u s’ha posat de moda tatuar-se la rosa heràldica, tal com podem veure en aquest reportatge de CanalReus.

Però hem de tenir clar que que la rosa s’han tatuat, i que és la que es fa servir d’imatge corpora va per l’Ajuntament -i amb tot l’encert a la meva manera de veure-ho- és l’emblema, que no l’escut de la ciutat. L’emblema és aquest i crec que es podria oficialitzar:

D’escut oficial no en tenim encara. Vam tenir-ne diversos -els podeu veure en aquest ar cle de la Wikipèdia-fins a finals dels noranta. El més conegut per tots és el darrer que hem conegut més o menys tots:

Aquest escut té el problema que no s’adapta a la norma va catalana sobre heràldica, bàsicament perquè l’escut agafa la forma rectangular arrodonida i apuntada, anomenada ”francesa”. Per internet corre molt una versió quadrilonga amb la punta rodona, anomenada ”espanyola”:

Una opció seria posar-lo en versió caironada, que per entendre’ns, un quadrat que descansa sobre un dels seus vèrtexs.

La qüestió seria si tenim dret, o no, a portar la tiara papal. La tiara papal indica que la ciutat perany a la sobirania vaticana, per tant, amb quin dret ens posem aquests emblemes vaticans a l’escut? Les tradicions fan lleis. Fins aquest punt?

Com que encara no s’ha resolt l’assumpte, el 2011 l’historiador Quim Besora en una carta oberta va requerir al Regidor de Cultura que s’adaptés l’escut a la norma va i s’usés la proposta que la màxima autoritat en el tema, l’Armand de Fluvià, va fer a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya el 1981. La proposta no va tenir èxit i es va aixecar una mica de rebombori perquè es proposava retirar la tiara papal, que no les claus:

Aquest escut està inspirat en un de 1712, quan l’Arxiduc Carles, via al seva dona, ens va condecorar per la nostra par cipació en la Guerra de Successió, amb: ”lo tol de Imperial Atenta Ciutat, ab la concessió de aportar massas per sos vergues en los actes públics y la de posar per armas una àguila amb les alas esteses dins un camp dorat que man nga dins son pit la Rosa, an c blasó de la vila, y als costats dos lleons sostenint l’Escut...” O sigui, l’escut del tricentenari que aproximadament seria:

  

Però entremig d’Àligues, Lleons, i claus i ares papals un altre personatge va aparèixer, precisament Joan Prim, del qual també estem d’aniversari. Per la participació en aquells temps convulsos la ciutat va rebre el títol de ”Muy leal y esforzada” i per aquest motiu un Hèrcules va acompanyar la rosa durant bastant de temps.

De fet encara està vigent, per exemple, com a marca comercial d’una coneguda pastisseria:

  

Un altre escut, que resulta bonic per la seva senzillesa, i és el que porta la Mulassa al seu domàs, és el que va ser oficial de 1899 a 1940:

Veiem com havien corregit la presumpta apropiació de la ara i les claus papals i havia deixat la rosa com a element central només accompanyada per una corona baronial i ducal i unes fulles de llorer, tot i que es dibuixa amb la forma rectangular arrodonida i apuntada ”francesa” que no ens correspondria.

Sembla embolicat poder conjuminar-ho tot sense trepitjar cap ull de poll.   M’he atrevit a fer una proposta. Un escut apoteòsic amb gairebé tots els elements patrimonials de la ciutat:

Aquí ho tenim tot: la Rosa del s.XIV de Roger de Belfort, els emblemes papals del papa Luna del XIV-XV, l’Àliga en camp d’or corononada, i els dos lleons (un com a cinturó) del XVIII, i l’Hèrcules del XIX junt amb el lema de tres de les distincions rebudes per al ciutat. Una barreja bastant carregada, la veritat, dubto que ningú s’arribi a tatuar tot aquest personal al turmell. Si us he de ser sincer, com la simplicitat i la bellesa de la rosa solitària en un camp blanc no n’hi ha cap d’altre. Crec que rematant-la amb el timbre -una corona mural- corresponent de ciutat, també seria una bona opció per oficialitzar l’escut:

Per aquest ar cle he ngut l’ajuda inestimable de Xavier Garcia, heraldista i autor del blog Dibujo Heraldico que ha publicat aquest post sobre Reus.