Perdoneu que tiri aigua al vi, no m'agrada ser aixafaguitarres. Sé que és bonic i agradable és dir les virtuts de la teva ciutat i no escoltar-ne les misèries. Però encara que te l'estimis apassionadament, també n'has de saber veure els defectes, així n'ets conscient per on va coixa, i no t'estranyes ni et frustres el dia que cau.
Us explico una petita història: Pau Figueras era un escultor de Reus de principis del segle XX. Va estudiar Belles arts a Barcelona i va adquirir un cert renom. Va poder guanyar-se la vida fent d’escultor i rebre diversos encàrrecs de l’estranger. Per algun motiu que desconec no es va quedar a Barcelona, ni tampoc va marxar a l’estranger, sinó que va quedar-se a la ciutat de sa mare fins al dia de la seva mort i va deixar-ne obres tan notables com els fanals de la plaça del Prim i del Mercadal.
Pau Figueras també té el mèrit que el seu taller va ser el lloc on van fer els primers passos altres artistes plàstics de la talla de Joan Rebull, Modest Gené, Ceferí Olivé o Ramon Ferran. Malgrat tot això, a Reus era conegut com a: «El nan de la Raval» perquè patia nanisme i tenia el taller a la Raval de Reboster...
Quan sento a algú parlant hiperbòlicament del reusenquisme, a vegades em ve al cap el Pau Figueras i el magnífic tractament que li van donar els seus conciutadans.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada