Ja han passat quaranta dies i una setmana, ja tenim aquí la primavera. Ara és un bon moment per mirar enrere, cap al Carnaval. El Carnaval sembla que sigui la pedra a la sabata de les festivitats. Hi ha algunes poblacions concretes, de països ben diferents, que tenen molt ben travada aquesta festa, però la immensa majoria no saben com encaixar aquesta festa dels bojos dins de la quadriculada vida diària.
Un dels motius és que el Carnaval és una festa del calendari lunar, el dimarts de Carnaval és quaranta-set dies abans de Pasqua, la primera lluna plena de primavera. Això, fa de mal entendre en les mentalitats organitzades a mode d'agenda, i això és una de les essències del Carnaval. Si teniu canalla, o n'heu tingut per casa, una de les coses que més costa fer-los entendre és el calendari i la seqüència de festes i esdeveniments. Aquesta idea infantil de desordre festiu persisteix en l'essència del Carnaval. El primer dia del calendari que pot ser dimarts de Carnaval és la Candelera, i aquesta és coneguda per la seva incertesa: «Si la candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu». Una tradició molt estesa, com el conegut Dia de la Marmota dels països anglosaxons; o sigui el dia que l'ós surt de la hibernació, si veu llum se'n torna a dormir quaranta dies més, i si veu foscor, dóna la primavera per començada i surt del cau. En temps dels romans pels volts de la Candelera, es feia la festa de Persèfone, els misteris d'Eleusis, en els quals les dones sortien al carrer amb torxes recordant com Deméter i les mènades la van buscar de nit quan aquella es va perdre. Aquestes torxes han persistit en alguns llocs, a Reus sabem que al segle XIV es va intentar prohibir aquesta pràctica.
El febrer també era el temps de les Lupercals a Roma, el depredador que no hiverna, i que regna fins que no es desperta l'ós. La confraria del llop, o sigui, homes joves amb ganes de gresca, es disfressaven d'homes llop i amb corretges de pell de cabra o amb bufetes donaven cops a les dones per a fecundar-les. Un moment de frenesí de supervivència abans que el rei del bosc es desperti i competeixi amb ells per devorar la carn. L'ós i la lluna marquen el Carnaval, i posats amb llunes i animals: el dimarts de Carnaval, el Mardi Gras, aquell dia que tenim tan oblidat que era del centre de les festes, té una nit amb una banyuda i esmolada lluna, com la cornamenta del bou que serà passejat, sacrificat i devorat abans del Dimecres de Cendra, una pràctica que en alguns països francòfons encara conserven, i Nova Orleans n'és el més conegut.
Carnaval també és el regnat dels infants, o dels que es comporten com a infants, o sigui, dels que juguen. Els animals juguen durant la infantesa, però els humans es permeten unes èpoques per a continuar jugant com a nens, aquest seria el Carnaval o les festes d'estiu. Hi ha una tendència que demonitza la infantilització de les festes, però de fet, la part no litúrgica de les festes, és un manlleu de la festa dels infants. La inversió de poders és l'essència de la festa, el dia dels Innocents es dóna als infants la capacitat de poder transgredir les normes dels adults; per altra banda, una disfressa ben coneguda és la d'un home que porta un nadó que és un home fet i dret disfressat: a Prats de Molló és el personatge ja fixat de la Carriola durant la Festa de l'Ós. Carnaval és la inversió, nens disfressats de grans, grans disfressats de nens, i també la inversió de sexes, a Reus també es van intentar prohibir el XIV, com en molts d'altres llocs.
Carnaval és una festa anterior a gairebé tot, passi el que passi continuarà existint amb una forma o altra, perquè, com ja deien al segle XV, cal deixar esbravar al poble, de la mateixa manera que es deixen escapar els gasos del vi nou perquè la bóta no exploti. Talment com els animals domesticats que a vegades es bestialitzen, per Carnaval el poble s'esbrava, i ho fa lluny de normes, criteris estètics, -ismes o raons. D'aquesta manera es poden aguantar quaranta dies de fosc hivern abans de l'esclat de la primavera. Si no ens posem això al cap, no entendrem el Carnaval, i per tant, la frustració serà obligada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada