El mestral i la tramuntana

No tinc dades empíriques que ho demostrin, però sembla que el mestral és un vent útil i la tramuntana no. Això vaig pensar aquest estiu quan en un festival de cant improvisat ens van engiponar un míting de Salvem l’Empordà sense que els ho haguéssim demanat. Un dels grans èxits que deien haver tingut era haver aturat les tramitacions de parcs eòlics a l’Empordà. Gràcies per la solidaritat. Continuarem fent l’energia del país al sud. Dels disset parc eòlics del Principat, catorze són en la totalitat o en part a la demarcació de Tarragona, els altres dos són a l’Anoia i un a les Garrigues, comarques limítrofes amb el Camp. No estic en contra de les energies renovables, al contrari, haurien de poder substituir les nuclears que, curiosament, també tenim al sud, però no es poden castigar uns territoris per afavorir-ne uns altres. La ignorància és una forma de menyspreu. Fins i tot en casos desgraciats com els atemptats de Barcelona i Cambrils, quan se simplifica, es retalla per baix i s’acaba parlant només de la Rambla i es redueix a anècdota marginal el que passa al sud.

Polítics i periodistes només són el mirall de la societat civil. Un parell d’exemples: un festival internacional de teatre amateur que obvia sistemàticament les propostes del sud. També el cas d’una fundació d’una de les empreses fortes d’embotits de Girona que atorga beques per a projectes en l’àmbit dels Països Catalans, aquest terme queda molt bé, però el Camp i l’Ebre no deuen entrar en aquests països ja que mai cap beca hi anat a parar.

Faig servir el mot sud molt conscientment. Alguns diuen que el sud del país és molt més avall, però la realitat és tossuda i, com fa mil anys, el Llobregat fa de divisòria entre dues realitats.

Segur que la culpa és nostra, dels que som del sud, per haver-ho permès des de sempre. El primer pas per deixar de ser l’estora de la porta del país és adonar-nos-en, i en això estem.